El trasllat de l’Angeleta Ferrer

Els alumnes, les famílies i la comunitat educativa de l’escola Angeleta Ferrer han viscut uns dies de trasbals absolut. La detecció d’aluminosi a l’edifici durant una inspecció dels serveis tècnics municipals va obligar a tancar urgentment el centre, d’un dia per l’altre, i improvisar el trasllat de l’alumnat a l’edifici de l’escola Torre Llauder. Cal celebrar la rapidesa de l’actuació per garantir la seguretat dels infants i el professorat, però alhora cal preguntar-se com és que aquesta patologia, que podria provocar el col·lapse de l’edifici, no s’ha detectat molt abans. Moltes mares i pares s’han qüestionat, amb tota la raó del món, si la seguretat dels seus fills no ha estat en perill durant els darrers anys a causa d’aquesta deficiència. La situació de precarietat de l’Escola Angeleta Ferrer ni molt menys és nova. La comunitat educativa ha demanat insistentment la construcció d’una nova seu davant les mancances que patia l’edifici de Plaça de Cuba. Sense anar més lluny, un informe dels Bombers, signat el 2008, ja posava de manifest que el centre patia diverses mancances en matèria de seguretat. I fa uns mesos el sostre de l’aula del laboratori es va ensorrar. El projecte per construir la nova seu, al sector Lepanto-Churruca, s’ha anat demorant en el temps per problemes tècnics i pressupostaris. De cop i volta s’ha convertit en un projecte urgent i prioritari. Ara que tot són presses, però, les arques públiques es troben més buides que mai. Serveis Territorials ja ha dit que en menys de tres anys no es podrà construir l’escola nova. Aquesta és la previsió més optimista, però la clau estarà en la disponibilitat pressupostària i en la predisposició del departament d’Ensenyament, que té mil projectes pendents arreu del territori català. Caldrà veure si l’Ajuntament té prou força per combatre aquests elements per garantir que es mantingui l’oferta d’escola pública al centre de la ciutat i que el projecte educatiu de l’Angeleta Ferrer tingui continuïtat en una seu pròpia.