Capgròs
La soledat, la nostàlgia o l'esperança són estats d'ànim pels quals passem tots els éssers humans, independentment de l'edat que tinguem. Aquesta és la realitat que copsa l'espectacle Quan sigui gran / quan era petit, un espectacle que han preparat els alumnes més joves i els més veterans de l'Aula de Teatre, i que es presenta dimarts 24 de juliol a les 9 del vespre a la Plaça de la Muralla.
El resultat és un espectacle molt entranyable i emotiu, tal com l'ha descrit Cristina Navarro, directora de l'Aula. El muntatge parteix d'una reflexió sobre les situacions que afecten tant els més petits com els més grans, vistes des del prisma generacional i la forma com les viu cada collectiu. Així, els sentiments d'una persona que se sent utilitzada per la societat, l'estrès que els néts poden causar als avis o la nosa que la gent gran suposa per a certes persones són alguns dels temes que es couen dins Quan sigui gran / quan era petit.
Aquest projecte va néixer durant la celebració del Dia Internacional del Teatre a Mataró, el passat 23 de març, quan els alumnes dels dos cursos pilot d'aquest darrer any a l'Aula de Teatre, nens i gent gran, van actuar junts i es van engrescar a repetir l'experiència. D'aquesta forma tots dos grups van engegar el treball per separat els grans dirigits per Oriol Colomer i els petits per Cristina Julià- fins que les darreres setmanes de preparació de l'espectacle els avis es van incorporar a les classes dels més joves.
El passat 29 de juny els actors ja van representar el muntatge a la Festa Major de Vic, convidats pel Centre Dramàtic d'Osona, que va considerar el projecte molt innovador, segons explica Cristina Navarro. La directora de l'Aula de Teatre recomana anar a veure l'obra el proper dia 24, ja que ofereix la visió d'uns valors intergeneracionals, a la vegada que demostra que en un moment que cada generació fem les coses molt per separat, en barrejar-les ha sortit un projecte molt interessant.
Comentaris