El tamboret blanc

El domini dictatorial d'un art contemporani de baix voltatge i més baix interès, ha estat l'únic eix d'aquesta i les més recents temporades a Can Palauet, provocant un sentiment general de refús a aquest concepte creatiu que en l'exposat s'ha mogut en la vulgaritat, el mimetisme i la repetició. Però està clar que en el concepte contemporani existeixen tants artistes de qualitat com en qualsevol altra costat, i quan aquests apareixen el resultat és satisfactori a totes bandes.

Que Jordi Cuyàs és un bon artista ho sabem tots a Mataró. Ho és en l'aspecte del disseny, de la publicitat, en el camp de l'ensenyament..., i ho és per què sap transmetre adequadament allò que vol expressar, i sap establir els ponts suficients com per que la comunicació arribi amb la màxima intensitat possible.

Ara, Jordi Cuyàs, en aquest retorn expositiu a la seva ciutat fa forta aposta per aquest “tamboret blanc” produït a l'entorn de Beckett 101, en aquest nou joc pueril dels contemporanis de no celebrar el centenari (quina vulgaritat), i sí fer-ho a posteriori.

No sé si les obres i el conjunt de la mostra han estat engendrats en el concepte de Becket, però el resultat és escaient i amb prou nivell de qualitat. Andreu Navarra en el magnífic escrit : “El arte segun Samuel Beckett (la realidad como raíl) que podeu trobar a Internet (wwww.babab.com/no09/samuel _beckett.htm) ens parla de que cal acostumar-se a no analitzar, a no comprendre, a operar en el no res, i amb aquest nivell nul de faulació o simpatia, arribar a la claredat tot buidant la ment de prejudicis i alliberant-la del deure d'haver de jutjar el que s'ha vist.

En aquest camp del no res, dels elements simples, en la fragilitat de les aparences, de les faules sense afany de lectura final, en aquest minimalisme de conceptes, gests i expressions Cuyàs estructura el seu esquema, amb algunes evidents referències i mimetismes, però embolcallat en aquells signes personals que capten l'atenció de l'espectador que intenta aprofundir en el que ens vol expressar l'artista. A més, dominador de materials i tècniques, ja siguin plàstiques com visuals, estableix la mirada i la forma material com esquer per portar a l'espectador al seu terreny.

És clar que això no sé si és signe del seu èxit o del seu fracàs. “S'ha fet l'impossible per fer que triï. Per que prengui partit, per que accepti a priori, per que refusi a priori, per que deixi de mirar, per que deixi d'existir, davant d'una cosa que senzillament hauria pogut estimar, o trobar lletja, sense saber el per què.” ens recorda Beckett.

I si així es fa. Que succeeix?. L'autor ha triomfat o ha fracassat ?. A bon segur tan sols ell en te la resposta. “El tamboret blanc” una bona exposició que pot recuperar a l'espectador en el camí d'un art contemporani que tant i tant malament ens ha copejat.

Jordi Cuyàs. “El tamboret blanc” (emmarcat en el projecte Beckett 101)
Can Palauet.Març i Abril de 2007 Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacter