El síndrome post-vacacional

En aquestes dates se sent parlar per tot arreu del “petit trauma” que suposa la tornada a la feina després de les vacances. Tothom parla sobre el tema i es fa ressò d'aquest fet magnificant-ho i, de vegades, fins i tot dramatitzant-ho. Es proporcionen receptes per pal·liar el tràngol i s'intercanvien expressions de queixa i de consol al·ludint a l'esperança de què les properes vacances o pont no queden tant lluny. És cert que es fa feixuc tornar, de nou, a la rutina de la tasca diària i renunciar a poder fer el que volem en cada moment.

A dins de la vivència que ens desperten les vacances davant de la feina o millor dit la galvana davant de les ocupacions, hi ha diversos factors que incideixen; un d'ells, i no el més petit, és el missatge cultural que ens ha arribat de que el treball és un càstig diví i per tant s'ha d'eludir, com això no és possible, les vacances són aquest respir que ens permet sentir la il•lusió de viure sense treballar.

Un altre factor que influeix, poderosament, en desitjar-les tant és que durant les vacances podem tornar, imaginàriament, a l'etapa infantil la qual, d'una manera o altra, tothom enyorem, perquè llavors tot estava resolt i no havíem d' ocupar-nos de les nostres necessitats.

Però l‘ésser humà creix i els seus desitjos i exigències evolucionen, per satisfer aquestes noves condicions necessita independència i autonomia, la qual cosa implica treballar i guanyar-se la vida.

Per altra banda, hi ha el convenciment de què les vacances han existit sempre, sense tenir en compte que són un dret, gairebé, recentment adquirit en la història de la humanitat i que tampoc és general. En la nostra societat actual són habituals, però no a altres societats ni a altres parts del món.

De la mateixa manera que ens hem de preparar per treballar, també ens hem de preparar per fer vacances i que aquestes siguin felices i descansades. No tot en les vacances és positiu, hem de recordar que moltes persones que desitgen ardentment les vacances quan arriben es deprimeixen, tenen ansietat, es barallen amb la família, no els satisfan els plans organitzats, etc.

Moltes separacions de parella s'efectuen durant les vacances; és clar que els problemes no són nous, però el canvi radical en la forma de viure fa aflorar les dificultats que no s'havien pogut abordar i resoldre anteriorment i que s'anaven comportant amb l'organització vital que imposen les obligacions laborals.

A més a més, ens hem preguntat, com ens sentiríem si sempre tinguéssim vacances?, potser que no acabaríem cansats de no tenir cap deure?

Els adults necessitem tenir objectius i responsabilitats que organitzin la nostra vida, sense aquests objectius la vida no té sentit ni raó de ser, ens agrada sentir-nos útils, comprovar que ho som i això solament es pot aconseguir mitjançant el treball.

El lleure permanent no satisfà i pot acabar fastiguejant. No hem de viure les vacances com una reclamació permanent, sinó com una recompensa al nostre esforç, aquests períodes de descans curts i per això mateix tant desitjats.


carmferrer@gmail.com Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order