El senyor Olcina de Correus

Tot just arribat a Mataró, va prendre possessió del càrrec el 24 de gener de 1961. Portava ja una llarga trajectòria al Servei, 33 destinacions: Manlleu, Móra d’Ebre, Sitges, dues sucursals de Barcelona; i també Cocentaina, al costat del seu Alcoi, on durant la guerra visqué set bombardejos. Nascut el 1925, porta els cognoms Olcina i Segura: el primer molt alcoià; el darrer, d’origen basc, però procedent de xuetes mallorquins traslladats per la seva seguretat a les comarques alacantines el 1609. Molta història al darrere.

Instal·lat a Madrid amb la família a partir de 1939, estudià al Col·legi SEK dels Jesuïtes el Batxillerat. Als 18 anys aprovà les oposicions de Correus, fou destinat a  Quintanar de la Orden (Toledo) i al cap d’un any a Alcázar de San Juan (Ciudad Real). El 1958, treballant a Barcelona, es va oferir per muntar l’Oficina postal d’estiu del campament de Los Castillejos de les milícies universitàries. Hi havia uns 3.000 estudiants aspirants, més de 1.000 militars de graduació i, a més, soldats valencians de lleva. Recorda aquesta feina amb satisfacció, ja li va comportar un bon reconeixement professional. Per la Jura de bandera va compartir dinar amb les autoritats, el capità general de Catalunya i l’arquebisbe de Tarragona Arribas Castro.      

Destinat a la nostra ciutat com a administrador, després passà a Jefe d’Administració d’Oficina Tècnica i finalment ascendí a la categoria de Cap d’Administració de Correus i Telègrafs, quan l’oficina assolí aquest nivell, que només tenien unes vint en tot Espanya (Sabadell, Badalona, Elx, Baracaldo, Gijón). Un treballador actual de Correus, fill de carter, diu que no es posava amb els treballadors, que deixava fer, mentre la feina sortís. Sens dubte va deixar un bon record a la casa. El seu antecessor, don Ausencio Gómez, deia que per sobre d’ell només hi havia l’alcalde i el jutge. Era una persona més autoritària i a qui agradava figurar, segons testimonis que m’han arribat personalment, tot i que el senyor Olcina en parla bé. Un tarannà molt diferent del seu, responsable i eficaç, de caràcter  senzill i mentalitat liberal.

L’Oficina de Mataró era, i és, important. L’augment de població i de l’activitat econòmica generaven molt de tràfec. Un bon dia a la seu del carrer Lepant se li presentaren uns veïns de Cerdanyola queixant-se del servei. El barri ja tenia uns 25.000 habitants i ell es proposà de solucionar-ho. Li costà temps, moltes gestions i escrits als seus superiors. Ho va plantejar a l’alcalde Joan Majó i també en una visita a la ciutat al governador civil Fernández Díaz. Una trobada casual amb Joan Majó, llavors ministre, a la pastisseria d’Argentona desencadenà la solució. Li digué que es posés en contacte amb el seu secretari Josep Fradera, a qui trobaria els dissabtes per la Riera.

L’estafeta de Cerdanyola, al carrer de Calassanç Marquès, es va inaugurar finalment el 6 d’abril de 1989 i el cap va ser el senyor Montero. Havia passat onze anys des de la primera petició. Està agraït per les seves gestions als alcaldes Joan Majó i Manuel Mas i als funcionaris municipals Fradera i Siquier, com també als treballadors a les seves ordres i als actuals, pel bon servei que donen. Als seus 92 anys, en plenes facultats i en el seu valencià-català correctíssim, després dels cursos a Òmnium Cultural i moltes lectures, explica que sempre demanava destinacions superiors i que la feina no l‘ha espantat mai. Fa d’ell mateix una definició que em sorprèn i que el defineix molt: “Sóc un animal postal”. Per molts anys, senyor Olcina!