Els germans Arenas sobretot Jordi- eren uns excellents retratistes i és per això que el Museu de Mataró ha decidit dedicar l'eix temàtic que relligarà les diferents exposicions del primer any de vida del Centre d'Art de Ca l'Arenas sigui una mostra sobra el retrat. Portarà per nom Senyors i senyores. El retrat -homenatjant les galetes dures i doleces amb silueta de persona típiques del Diumenge de Rams mataroní- i s'inaugurarà dissabte dia 1 coincidint amb la inauguració de l'equipament, quan faran exactament vuit anys del traspàs de Jordi Arenas.
Ho han anunciat avui dimarts dia 27 el president del Patronat Municipal de Cultura, Jaume Graupera, i el director del Museu de Mataró, Carles Marfà, que han repassat la quasi trentena d'intervencions artístiques -no només hi haurà exposicions d'art sinó també de vídeo i fotografia- que tindran lloc a les diferents estances de Ca l'Arenas d'ara fins el mes d'octubre de 2007. Una gran mobilitat que es plasmarà bàsicament a la planta baixa de l'immoble, ja que l'exposició del primer pis amb obres dels Arenas- titulada Mirades contra el temps. El retrat a les colleccions del Museu de Mataró s'hi estarà fins el 30 de setembre de 2007, quasi catorze mesos.
A les diferents estances de la planta baixa menjador, Sala 1, Sala 2 i la finestra- la rotació serà relativament espectacular, canviant cada tres mesos. A tall d'exemple un cara a cara entre els Arenas i el desaparegut Manuel Cuyàs ocuparà el menjador fins el 15 d'octubre, mentre que a la sala 1 hi haurà una altra minimostra de Cuyàs i a la sala 2 Bénédicte Desrus obrirà el foc amb una installació com les que ha presentat a la darrera Mostra d'Art Jove. Finalment, a La finestra hi haurà la mostra Flashback, que és un projecte de l'artista Cova Macías amb collaboració d'alumnes dels instituts de secundària de la ciutat. En total, simultàniament s'exposaran al centre una setantena d'obres.
"Hem volgut fugir dels plantejaments tradicionals d'exposició i plantejar un model basat en la rotació, perquè no hi hagi la sensació de déjà vu de seguida", ha explicat Marfà. "El fons que ara tenim és tan ric que permet fer aproximacions al material des de molts punts de vista", ha afegit. Entre els reptes encara pendents de Ca l'Arenas, Graupera ha admès que la posada en marxa de les activitats al pati de l'immoble quedaran ja per després de vacances, així com els tallers formatius relacionats amb les exposicions.
Graupera i Marfà han explicat que, el dissabte, de les dotze del matí a les sis de la tarda hi haurà una jornada de portes obertes ininterrorumpdes amb la presència de guies. Una visita durant la qual, excepcionalment, es podrà anar a la segona planta de l'edifici, on hi haurà aviat -el trasllat es farà a l'octubre- les 6.627 obres que formen part del fons del Museu un cop incorporat el llegat Arenas. A les set es farà la inauguració, que es tancarà a 2/4 de 10 del vespre.
Un cartell per a cada mostra
Durant la roda de premsa s'ha explicat que cadascuna de les minimostres que es faran tindran el seu propi cartell, que servirà alhora de programa de mà segons una idea concebuda i desenvolupada pel dissenyador mataroní Pere Fradera. Així mateix s'ha anunciat que cada any s'editarà un catàleg que reculli l'activitat artística del centre.
-
Un projecte llarg i pesat
Hauran passat vuit llargs anys però finalment, gràcies a una inversió de 1.400.000 euros, els germans Jordi i Jaume Arenas hauran aconseguit el seu somni: que la casa on van viure els dos gran parts de les seves vides, al número 64 del carrer d'Argentona, sigui un potent centre cultural de la ciutat on a l'hora que es rememori el seu treball en el camp de l'art la ciutat es projecti cap enfora ensenyant el millor d'ella mateixa.
Com sembla que no podia ser d'altra manera, Ca l'Arenas ha estat un projecte llarg i plagat de dificultats. El primer l'acceptació o no del llegat, que no es va produir fins al cap de quatre anys de la desaparició d'Arenas, ja que Manuel Mas va mostrar-se especialment escèptic respecte la necessitat que l'Ajuntament assumís aquest costós compromís. El ple de març de 2002, finalment, va acceptar-ho. Les obres van començar el desembre de 2003, un any després del que estava previst, amb la voluntat que s'acabessin al cap de divuit mesos, termini que novament no es va complir perquè les obres van acabar el setembre de 2005. En un principi la inauguració s'havia de fer al gener de 2006 però aquesta data també es va frustrar perquè els tècnics van aconsellar a última hora repòs a les parets acabades de pintar del centre i el PMC no va tenir més opció que desconvocar la jornada de portes obertes i fer a mitges la dels artistes.
Graupera i Marfà durant la roda de premsa.
Comentaris