Care Santos

El què passa a la meva escala

Rebo llibres. Constantment. Cada dia. Els rebo per correu normal, per correu certificat, per correu ordinari, a través de tota mena d'empreses de missatgeria i de vegades fins i tot contra reemborsament. Són coses de la feina.

El carter, que ja em coneix, m'avisa per l'interfon, abans d'entrar: Duc un parell de paquets que no caben a la bústia, em diu. Sol passar: les bústies no estan pensades per gent amb excés postal, com jo. Les bústies estan pensades, sobretot, per a les factures, vinguin d'on vinguin, s'hi adapten perfectament. Però qualsevol cosa interessant que hom pugui rebre ja hi troba problemes d'espai, a les bústies normals. Deia, doncs, que el carter m'avisa, molt amable. És tot un detall per part seva. Al llarg de la meva vida de destinatària, he trobat carters de totes menes. En tenia un que em renyava els dies que se li acumulaven més de dos paquets: Digui-li a aquests que l'escriuen, em deia, que li enviïn d'un en un, que això no es pot traginar! No cal dir que mai no li vaig fer cas, però que ell, tossut, insistia. Fins que es va cansar, i llavors, indefectiblement, em deixava un avís a la bústia. Jo era a casa, però ell no es molestava a trucar. Deixava l'avís i em feia anar a correus. Quines coses. He de dir, per contra, que he conegut carters molt entregats a la seva feina, molt voluntariosos i fins i tot una mica abnegats, d'aquells que sembla que els hi agradi pujar cinc pisos carregats com camàlics. Del que tinc ara no en tinc cap queixa. Tot el contrari: hi va haver uns dies de fa un parell de mesos que es va posar malalt i el vaig trobar molt a faltar.

Als volts de les onze d'un dia normal, el carter truca a baix i diu, sense variació: “Carter, sí, gràcies!”. Li obro la porta i espero a veure si em diu que té paquets que no caben a la bústia. Fa uns mesos m'ho deia gairebé cada dia. Llavors jo baixava per recollir la mercaderia, que gairebé sempre em deixava sobre la bústia de la publicitat. Fins que un dia vaig baixar i allà no hi havia res. Cap paquet, ni gros ni petit.

L'endemà li vaig preguntar què havia passat amb els meus paquets. Ell m'ho havia deixat on sempre, em va dir. Des d'aquell dia, cada cop que em deia que duia paquets grans jo corria escales avall a la recerca del tresor. Només de tant en tant hi trobava allò que havia anat a buscar.

És fàcil deduir què hi passa, a la meva escala: tinc un veí més atent i més lleuger que jo. Deu ser jove, deu viure més a prop del portal que no pas jo i, per descomptat, és afeccionat a la lectura. Per molt que ho vaig intentar, poques vegades vaig aconseguir ser més ràpida que el meu veí lector. I més d'un cop vaig haver de tornar a demanar llibres que ja m'havien enviat però que jo no havia rebut. Uns mesos més tard, resignada, vaig obrir un apartat de correus. És el 181, què bonic. Em costa uns 40 euros anuals. Ara rebo allà els centenars de llibres que m'envien durant un curs normal. Cada cop que vaig a correus surto com qui va a l'Ikea, però què hi farem. El meu carter, aquest tant simpàtic, està molt content amb el canvi, i a mi m'agrada, fer feliç la gent.

La única cosa que em resta per fer és demanar-li disculpes al meu veí xoriço. No s'imagina quin greu em sap, a mi, que sóc una ànima sensible, deixar de col·laborar en la seva educació en la lectura i en la construcció de la seva biblioteca. Per això faig servir aquesta plataforma pública per dir-li, sigui qui sigui, que no es deixi entrebancar, que continuï llegint, que inventi alternatives, o bé —només és una idea— que provi de comprar-los, a veure què passa. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive