El que cal és canviar-lo

El que cal és canviar-lo, el sistema educatiu. Tota acció de suport extraordinari, més hores, més mestres, més del que sigui ens ofereix un trist resultat global.

Algú ha comptat els diners que costa una escola al nostre país? Algú s'ha adonat que, en vistes als resultats i als costos generals, un percentatge grandíssim dels centres educatius presentarien situació de fallida en el balanç anual, si és que mai es feia?

Tots aquests suggeriments em vénen a la ment quan llegeixo la informació que la premsa diària ha ofert a pleret en relació als resultats de les proves de coneixements bàsics de català, castellà i matemàtiques les quals han estat aplicades als alumnes que, aquest curs, fan sisè de Primària i, en conseqüència, han de començar l'educació Secundària a fi de poder acabar en quatre anys els ensenyaments obligatoris.

Les proves que han passat els alumnes de 6è d'educació Primària de les tres matèries esmentades, i que són la base elemental de tot coneixement acadèmic, han donat per resultat que una quarta part dels alumnes que acaben l'etapa d' ensenyament primari no les superen amb suficiència. Dit en llenguatge d'altre temps, suspenen. Tot i que les proves tenien un nivell qualificable de baix d'exigència en els coneixements.

No cal ser un gran coneixedor del sistema educatiu de Catalunya per saber que les escoles estan ben dotades en el nombre de professorat, que els nostres mestres, amb gran majoria, són uns bons professionals malgrat les diverses circumstàncies negatives que sovint impedeixen una feina ben feta, que els establiments escolares solen estar ben dotats, que les pressupostos dedicats a l'educació no són pas minsos. Si tots aquests factors constitueixen una realitat evident, alguna cosa falla més enllà de la professionalitat i dels recursos dedicats als centres escolars.

No dubtem a afirmar que la gran mancança de la nostra educació no la constitueixen els mestres, ni els recursos que s'hi puguin aplicar ni la qualitat de les seves instal·lacions, ben al contrari, allò que aboca a un fracàs escolar tan gran és el mateix sistema educatiu tal com està establert des de la Lode i la Logse. I actualment la LOE, que persisteix en els mateixos plantejaments bàsics de les dues anteriors.

Fem-ne una anàlisi breu. La direcció d'un centre ha de posseir una doble autoritat, la que li confereix el seu nomenament i la que li dóna professionalitat que l'ha de fer apte per a aquesta funció. La direcció mereix el respecte dels pares i dels mestres, que li han de reconèixer la funció específica dels seu càrrec. Igualment es pot dir el mateix quant a l'equip directiu. En una escola algú ha de manar, dit en poques paraules. Tal com hom elegeix el director escolar actualment és fa molt difícil que aquest i el seu equip puguin complir plenament la seva funció.

Els mestres, en general, prou hi posen el coll en la seva tasca, però la diversitat exagerada d'alumnes, hi no ho dic pas pels immigrants, sinó per a aquells alumnes de necessitats especials que superen tota possibilitat de seguiment d'una classe normal, és un element distorsionador com ho són els pares poc o gens conscients d'allò que és una escola i el que suposa la missió educativa del mestre.

Els horaris escolars de les assignatures diàries, que es fan en funció que els mestres puguin cobrir les 23 hores de docència setmanal més que no pas considerant la conveniència temporal d'impartir una o altra assignatura en la part dels dia més apropiada. L'ampliació de la sisena hora a l'escola pública ha estat una gran distorsió en aquest sentit.

Una bona organització de l'educació necessita una inspecció, una supervisió, de qualitat i amb autoritat reconeguda. Que ajudi, sí però que supervisi el funcionament dels centres, que els orienti en la interpretació de la llei, i que tot assessorant-los, ajudi i exigeixi la reconducció dels fets quan calgui.

Per desgràcia actualment, la inspecció veu interferida llur funció en el nostre sistema per mil un agents que actuen a la seva en el camp escolar i encara més es veu força impossibilitada per exercir les tres funcions, suara esmentades, ja que se li encomanen més feines d'ordre administratiu que les que li són pròpies per a una qualitat de l'ensenyament.

Podríem continuar en aquesta línia. Però ens hem limitat a exposar les causes que més pesen en el fracàs escolar. L'espai ens hi obliga. S'imposa una nova estructura del nostre ensenyament, és dir, del sistema.

El que cal és canviar-lo, el sistema educatiu, en funció d'una excel·lència en els resultats escolars. La casa es comença pels fonaments...