Capgròs
L'execució a tota orquestra de la Missa de les Santes, quaranta músics, el dia 27 de juliol de cada any, bé mereix ser qualificada del moment emblemàtic i únic de la Festa Major de Mataró. La missa que, cantada pel poble, que pacientment ha assajat les partitures, té una primera característica i és que la el cor coral que la fa realitat és abstracció de la societat mataronina.
La Missa en qüestió va ser composta per Mn. Manuel Blanch, músic eminent, pianista i compositor, xantre i mestre de capella de Santa Maria que havia estat deixeble del famós, músic cec Jaume Isern. Aquest mataroní il·lustre a més de virtuós de la música, en va ser un gran pedagog en relació a l'aprenentatge musical per a persones cegues i va participar de manera molt activa en la promoció dels ensenyaments musicals a la ciutat.
Mn. Blanc va compondre, doncs, una Missa de Glòria per a quartet, solista, cor i orquestra a estrenar el dia de la seva Missa Nova. Després de perfeccionar-la, és a l'any 1848 que es canta per primera vegada amb el nom de Missa de les Santes. Llevat dels temps no propicis per a les manifestacions religioses, la Missa ha estat, any rere any, l'acte central de la Festa Major de Mataró per les característiques ja anunciades.
L'any 1903 va accedir a la seu pontifícia el cardenal Sarto, fins aleshores arquebisbe i cardenal de Venècia. A la seva diòcesi ja s'havia distingit molt a afavorir en la dignificació del culte, especialment en l'aspecte musical, de tal manera que el mateix any 1903, el mes de novembre, va promulgar un extens document anomenat motu pròpio amb el títol Tra sollicitudin en el qual declarava que el cant gragorià era el propi de l'Església. Per tant calia anar suprimint altres formes de musicalitat vigents en els temples que feien dels fidels més auditors que participants en les cerimònies litúrgiques.
Es creava, doncs, per a la continuïtat de l'execució anual de la Missa de les Santes, una situació difícil, ja que la seva composició contradeia el que el motu propio de Pius X ordenava.
És quatre anys més tard, quan arriba el privilegi pontifici, tot i que la Missa no deixar de ser cantada cap any anterior, tot i les noves disposicions papals. Va ser el dia 8 de maig de 1907 que el papa Pius X en audiència al pare Josep Recoder, sacerdot de Missió, fill de Mataró i resident a Roma, concedí el privilegi de poder cantar-se cada any , en la festitvitat de les Santes i a la parròquia de Santa Maria, la missa de glòria composta pel mataroní Mn. Blanc. El cardenal Casañas, bisbe de Barcelona, que acompanyava el pare Recoder en aquesta significada visita, donà testimoni d'aquella concessió de privilegi ja que, com a cardenal, tenia signatura notarial de la cúria romana. Existeix, doncs, d'una manera material el famós privilegi, que es guarda a l'Arxiu Museu de Santa Maria de Mataró. Sense amabilitat i atenció dels seus curadors no m'hagués pogut disposar pas de la informació que conté aquest paràgraf.
Existeix una excepció en el compliment d'aquests privilegi. I és que a causa de la elecció del pare Tomàs Viñas, mataroní i escolapi, Propòsit General de l'Escola Pia i que era també un sapientíssim i il·lustre llatinista i científic polifacètic, la ciutat de Mataró va voler celebrar el seu nomenament, el dia 26 d'octubre de 1912, amb el cant de la Missa de les Santes.
Comentaris