El poble amazic també existeix

L'Asmaa Aouattah és una immigrant marroquina, però no és àrab. L'Asmaa és de cultura amazic, més vulgarment coneguda com berber, el poble originari del nord d'Àfrica. Fa dos anys que va arribar a Mataró i a casa seva tampoc no es parla àrab, sinó tamazight, la llengua pròpia dels imazighen, que té un alfabet propi. Actualment, una cinquena part de la població del Magrib és de cultura amazic, que es reparteix de manera discontínua en regions disperses del Marroc, Algèria, Mauritània, Sàhara Occidental, Tunísia, Líbia, Mali i Egipte. L'Asmaa ha après tota sola a escriure i llegir el tamazight, perquè quan era petita, al Rif l'escolarització era només en àrab i s'estudiava el francès com a segona llengua. «El primer dia d'escola va ser un xoc brutal, perquè no ens enteníem amb el professor; només parlava àrab», afirma l'Asmaa. El tamazight sempre ha estat exclòs dels organismes oficials i relegat als àmbits privats. Fins i tot, fins fa un any estava prohibit posar noms imazighen als nounats, que havien de rebre noms àrabs. El cas de dues nenes que portaven el nom de Numídia va aixecar molta polseguera, i finalment, als quatre anys, van ser admeses al registre civil. Tot i això, encara hi ha dificultats administratives en aquest sentit.

Com molts marroquins, l'Asmaa vivia en una zona rural pobra i es va veure obligada a abandonar la seva terra. En un intent per dispersar el poble amazic, el govern del Marroc va marginar econòmicament els imazighen a les zones més pobres i va donar moltes facilitats perquè emigressin cap a Europa durant la dècada dels setanta. Aquesta és la causa principal que explica que més de la meitat dels 5.657 marroquins que hi ha a Mataró siguin imazigen. En dos anys, l'Asmaa ha après a parlar el català amb fluïdesa, i està plenament integrada al seu barri. «Sóc amazic, i participo en la cultura catalana: en la Festa Major, el Carnestoltes... sobretot pels meus fills. Conviure amb una cultura que no és la meva és el que he fet tota la vida. No m'ha suposat cap problema». L'Asmaa és musulmana, com la majoria del poble amazigh, però no porta vel.

A través de les associacions de veïns de Rocafonda i el Palau, l'Asmaa i altres imazighen de Mataró continuen lluitant perquè es reconegui la seva cultura dins i fora del seu país. La pressió social i política al Marroc i a l'estranger va obligar el rei Mohamed VI a crear l'Institut Reial de la Cultura amazic, que per primer cop ha iniciat l'ensenyament de la llengua tamazight en 350 escoles. “És un primer pas, però ara esperem que l'ensenyament segueixi un programa seriós i amb professors qualificats”. Actualment, al Marroc la televisió pública emet l'informatiu en tamazight una vegada al dia i ja hi ha alguns programes en tamazight. És la tímida resposta política, després de molts anys de lluita. Una altra de les reivindicacions històriques del poble amazigh és que es reconegui el tamazight com a llengua oficial i que es faci una revisió de la història que s'ensenya a les escoles, on la realitat amazigh està tergiversada.

En àrab sí, però no en tamazight
El Parlament de Catalunya permet als marroquins rebre lliçons d'àrab en horari extraescolar, però no contempla la possibilitat que puguin rebre ensenyament del tamazight. Des de Mataró, l'Asmaa reclama el dret dels seus fills a rebre l'ensenyament del tamazight, la seva llengua materna. “Jo no acceptaria que els meus fills patissin la mateixa injustícia que vaig patir jo quan era petita”, declara l'Asmaa, que té una filla de quatre anys i mig i un fill de tres anys, que ja canten el sol solet, juntament amb cançons populars amazigh.

Cap d'any reivindicatiu
El casal l'Aliança es va tenyir d'aire reivindicatiu diumenge passat per celebrar l'entrada de l'any nou amazigh, el 2955 del calendari amazigh. El col·lectiu amazigh de Mataró, juntament amb l'Assemblea d'Associacions Amazighes de Catalunya va organitzar aquesta festa de caràcter festiu i reivindicatiu, que va aplegar imazighen procedents de tot Catalunya. L'obra de teatre Assugas Amaynou, dirigida pel jove director Fouad Elattabi, veí de Mataró, va donar el tret de sortida d'una celebració que en certs moments va recordar a una reunió catalanista a l'exili en època franquista. Els grups de música Ywattoun, del Rif, i Amazigh, de l'Atlas, van donar el to festiu, i van traslladar els assistents a la seva terra natal del nord d'Àfrica, a través de cançons populars imazighen. Però el plat fort de la nit va ser l'actuació del popular cantautor amazigh del Rif Walid Mimoun, que va posar els pèls de punta de tots els assistents, amb la seva poesia revolucionària. Una majoria masculina amb el puny alçat, entonava les melodies del popular cantautor. Al final, manifest i reivindicació: els imazighen volen que els seus fills puguin aprendre el tamazight a les escoles catalanes.