El Pla Ibarretxe o els límits del nacionalisme

Crec que dec als lectors d'aquestes notes Des de Madrid uns comentaris sobre els Pressupostos de l'Estat pel 2005 que vaig anar retardant degut a la seva incerta tramitació que es va acabar a finals de desembre quan van tornar al Congrés amb el vet del Senat. També volia fer un balanç polític de l'any 2004, que tenia pensat força extens. I, fins hi tot, vaig tenir la temptació d'escriure alguns comentaris sobre qüestions municipals de Mataró (vade retro!!). Però l'actualitat política m'obliga a escriure sobre com veig tot el que envolta el Pla Ibarretxe.

Ja ho veuen, o millor ho senten: fanfàrries desfermades, tambors batent, previsions apocalíptiques, acusacions de passivitat, neguits..., soroll, molt soroll.

El Lehendakari Ibarretxe proposa al Parlament Basc, i aquest ho aprova, una reforma del seu Estatut d'Autonomia, amb el nom de Propuesta de reforma de Estatuto político de la Comunidad de Euskadi, evidentment amb una altra intenció, de la qual no se'n amaga. El problema és que el Parlament Basc no és una assemblea Constituent, no és un organisme sorgit des de baix, de bell nou, amb la finalitat de crear un nou marc jurídic. És un organisme fruit de la Constitució espanyola de l'any 78 que va consagrar el nou model polític de l'Estat de les Autonomies, que va permetre entre d'altres l'Estatut de Gernika. És per això, que qualsevol reforma d'aquest Estatut s'ha de fer amb unes determinades regles de joc. El Lehendakari és un càrrec polític votat per un Parlament que va ser votat pels ciutadans/nes bascos per exercir una determinada (pel text estatutari) autonomia política en el seu territori en el marc de l'Estat espanyol. No és el President d'un poble (?), sols és el cap d'una determinada i concreta Administració Pública.

El marc legal derivat de la Constitució del 78 té la seva pròpia possibilitat de reforma, pel que ningú s'ha d'estranyar ni esverar de que hi hagi qui enceti un procés que porti a un canvi de la normativa existent. S'utilitzen els mecanismes establerts, i en paus. El lehendakari, o el Govern Basc, o algunes forces polítiques del País Basc, volen proposar uns canvis en el seu Estatut, dons, endavant. El Parlament basc en fa el debat pertinent, i els aprova, doncs, endavant. Les Corts espanyoles els rep, traslladats del Parlament autonòmic, i després de fer el corresponent debat, també els aprova, doncs, perfecte. És fa un referèndum entre els habitants del territori afectat i s'aproven, doncs, ja estan els canvis consumats.

Sense entrar a discutir el text concret de la proposta de Reforma de Estatuto político de la Comunidad de Euskadi, el tema cantellut que hi en el procés que ja fa temps va encetar el lehendakari Ibarretxe, i que el passat 30 de desembre va aprovar amb una majoria raspada (i sorprenent) el Parlament basc és que no té en compte, o té massa en compte, l'existència dels “altres”. Pels nacionalistes, els “altres” sempre són el seu problema. Per estar obsessionats amb ells, o per no voler tenir-los en compte en les seves pròpies decisions. Els processos iniciats unilateralment acaben xocant amb l'existència dels “altres”, en aquest cas, el conjunt dels espanyols. Segurament, aquí, també hi ha hagut per part del Govern espanyol (especialment l'anterior Govern), i de les forces polítiques estatals, mancances de predisposició al diàleg, com molt bé assenyalava Miquel Herrero y Rodríguez de Miñón en un encertat article a El País el passat 5 de gener, però les coses són com són.

Previsiblement, el Parlament espanyol rebutjarà el text aprovat pel Parlament basc. I llavors, des del punt de vist legal, tot s'haurà acabat. No pot haver-hi el consegüent referèndum, ja que no hi ha base legal per fer-lo, i crec que tampoc es dóna la base tècnica per realitzar-lo, ja que, quin poder judicial el validaria? Es pot fer una consulta, que lògicament tindria molts problemes de legitimació, a més dels coneguts de participació. Evidentment, però, res s'haurà acabat des del punt de vista polític.

Llavors, és quant sorgeixen, a la meva manera de veure, el problemes derivats dels límits del nacionalisme. Si s'abandona el procés encetat es pot portar a la part de la població que ha cregut de bona fe en el mateix a un estat de frustració problemàtic i complicat, ja que, quines son les conseqüències per la convivència d'aquest estat de frustració? Si és pretén continuar el procés s'entra en un estat de rebel·lia i d'enfrontament amb la legalitat establerta. I, com es fa aquest enfrontament? Cal aturar-se a pensar-hi una mica sobre aquesta qüestió: què podem fer, i què estem disposats a aguantar, a cedir, els uns i els altres, ambdós. El poble basc, i també la resta d'espanyols, ja portem al damunt massa temps les conseqüències, i els sofriments, de rebel·lions anteriors en aquest tema.

Canviar les regles de joc sols es pot fer pacíficament quan hi ha acord, ampli i general, per a fer-ho, altra cosa és la imposició violenta. El cas de la nostra transició política de la Dictadura a la Democràcia és paradigmàtic en aquest aspecte. Les Corts franquistes es van fer l'harakiri; els ciutadans/nes vam anar a un referèndum per la reforma política; les primeres Corts democràtiques van esdevenir constituents; es va redactar, aprovar i refrendar una nova Constitució. Res d'això és el que ara hi ha sobre la taula, ja que pot fallar el punt de partença: l'assumpció de la legalitat vigent que comporta un procés determinat.

Ara, per uns, hi ha en joc la "sagrada unitat de la pàtria" (?). Per altres, entre els que m'hi compto, no sols es considera que no hi ha consens ni voluntat de la majoria dels espanyols, sinó que no es té present a la meitat de la població afectada, i que encara hi ha violència, i que hi ha hagut massa sang, massa morts, massa sofriment. Cal un treball de molt anys per superar la situació actual, cal parlar molt, cal tenir molta paciència, aquests processos son molt llargs i difícils, i no son sols en una direcció. Ara no toca, ara no es pot avançar, o resoldre, més del que és possible. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online