El pla d’usos de Can Marfà, pendent de la rehabilitació de l’edifici

La definició del pla d'usos del futur Museu de Can Marfà es troba a expenses de com avanci el llarg i complex procés de rehabilitació de l'antic conjunt fabril, que donaran el tret de sortida de manera imminent, pels voltants de Setmana Santa amb les obres de consolidació de les façanes i la xemeneia. L'inici d'aquests treballs ha de començar a marcar quina forma acabarà prenent el museu, el gran projecte pendent en l'àmbit cultural a la ciutat i que avui neda en un mar d'indefinició. El mes de setembre de 2006, l'anterior regidor de Cultura, Jaume Graupera (ICV), va presentar els estudis museològic i museogràfic de l'equipament, que preveien la creació de sis grans àmbits temàtics dedicats a la història, la vida i les tradicions de Mataró. Fins i tot marcava un pressupost (13 milions d'euros) i aventurava que el 2010 ja es podria començar a visitar. Tot plegat, però, ha quedat en el Llimb, fruit dels canvis en les carteres del govern municipal arran dels darrers comicis locals (maig del 2007) i, sobretot, de l'adveniment de la crisi econòmica, un gerro d'aigua freda per a projectes ambiciosos, costosos i pendents de trobar finançament com és el del Museu. Tot i així, el pla d'usos marcat per l'etapa Graupera segueix vigent. “Els usos que preveiem seran similars als que es van presentar llavors, però s'hauran d'adaptar al procés de rehabilitació”, resumeix l'actual regidor de Cultura, Sergi Penedès.

La primera etapa de la rehabilitació de Can Marfà forma part de les obres finançades pel Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL), també conegut com a Fons Zapatero. Costarà 900.000 euros (invertits per l'Estat, ja que en aquest cas l'Ajuntament no posa ni un cèntim) i consistirà bàsicament en la rehabilitació de la xemeneia i les façanes de les dues naus de l'antiga fàbrica, inclosa amb el màxim nivell de protecció al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic. Les façanes es repicaran en la seva totalitat, es rehabilitaran les fissures, es refaran les motllures de les cornises i es demoliran i desmuntaran tots aquells elements afegits posteriorment i que no guarden valor patrimonial. Com totes les actuacions finançades pel FEIL, les obres hauran d'estar finalitzades com a molt tard el 31 de desembre d'enguany. Aquesta intervenció, però, ni molt menys tancarà el procés de restauració de Can Marfà: encara restarà tot el treball de rehabilitació d'estructura i d'interiors de la fàbrica. “La nostra intenció és que a inicis de 2010 puguem iniciar aquestes altres actuacions”, destaca Penedès. Aquest segon tram d'actuació serà força més car que la rehabilitació de l'exterior de la fàbrica. El regidor de Cultura confia que els diners estalviats per l'Ajuntament gràcies a l'arribada dels Fons Zapatero es podran destinar a cobrir els elevats costos, que com a mínim triplicaran els 900.000 euros destinats a l'exterior de l'edifici.

Compromisos amb la Fundació Vilaseca
El calendari d'actuació que s'establirà a partir de 2010 quan es planifiqui la rehabilitació d'estructura i interiors servirà per definir de manera més clara quin camí prendrà el Museu. Tal i com ja va avançar Graupera l'any 2006, probablement l'equipament s'anirà obrint per fases. Aquí entra en joc la Fundació Vilaseca i la seva col·lecció de maquinària de gènere de punt, que s'ha d'incorporar a aquest museu multidisciplinar. Ja fa 18 anys que els gestors de la Fundació reclamen a l'Ajuntament la creació d'un espai que, a través d'aquesta col•lecció, resumeixi el potent passat tèxtil de la capital del Maresme. L'alcalde Joan Antoni Baron s'ha compromès personalment amb la Fundació perquè la seva col·lecció sigui el primer que s'obri al públic en el futur equipament cultural. Però això dependrà de com avanci la reforma de l'interior de les naus i tot el procés de rehabilitació, que depèn tan de l'IMAC com del servei d'Obres de l'Ajuntament. El regidor de Cultura explica que és difícil rehabilitar i obrir al públic només una planta de les naus de Can Marfà mentre se segueix fent obres en la resta, ja que els treballs de reforma de l'estructura no es poden fer per torns, sinó que s'han d'aplicar a la vegada al conjunt de l'edifici. La Fundació i el govern municipal han establert converses per definir quin espai disposaran per a la maquinària de gènere de punt, que de moment no han fructificat. “Esperem que durant aquest 2009 puguem aclarir quina superfície podrem destinar a la col·lecció”, apunta Penedès.