El petit goig d'escriure i l'immens plaer de llegir

“Quan escric gairebé sóc feliç, però és quan llegeixo que a vegades ho sóc del tot”, va confessar la novel·lista veneçolana Victoria de Stefano durant la presentació la darrera obra que publica al nostre país, Lluvia, una tertúlia que va tenir lloc ahir a la tarda a Robafaves. L'autora va parlar sobre la professió de l'escriptor i les capaciatats que aquest ha de desenvolupar. “En l'escriptor hi ha una absoluta porositat de la memòria, que absorbeix tot el que li arriba”, va dir. A més, va reconèixer que gran part de la feina dels narradors es concentra en la lectura d'obres d'altres autors. “Es dóna una solidaritat de l'escriptor amb l'univers d'altres escriptors que considera propers”, va explicar.

Precisament, Lluvia retrata l'experiència d'una escriptora durant el procés d'elaboració d'una novel·la, a la vegada que mostra com Clarice, la protagonista, lluita per aconseguir una indentitat pròpia com a escriptora i diferenciada de la resta d'autors, la presenta a la recerca d'un espai en la indústria literària. L'obra és, doncs, “un relat de cuina literària”, en paraules del escriptor i crític literari mataroní Jordi Carrión, que va intervenir a la tertúlia. “El llibre gira entorn una reflexió sobre l'acció i la seva absència des d'un jardí”, va assenyalar Carrión. La reflexió esdevé quan la pluja esquitxa la finestra de l'estudi de Clarice i interromp la seva feina, contagiant-la de malenconia.

“La narració es desfà com pluja en l'obra”, va indicar Ednodio Quintero, novel·lista veneçolà i autor del pròleg, durant la tertúlia. Quintero va definir Victoria de Stefano com “una narradora superba”, amb un domini de la sintaxi i un tempo musical que s'apoderen del lector. A més, va coincidir amb l'autora que Lluvia representa un passaport per conèixer l'actual Veneçuela d'Hugo Chavez.

La novel·la la publica Editorial Candalla, afincada a Canet de Mar, i que s'ha especialitzat en l'edició de literatura llatinoamericana. En aquest sentit, el debat es va tancar amb la reivindicació d'una major difusió de la novel·la veneçolana, que pateix un greuge comparatiu amb la producció d'altres autors sudamericans. De Stefano va situar la causa d'aquesta deficència en la “joventut” de la literatura de Veneçuela, que va iniciar el seu camí fa uns vuitanta anys, en les reserves de petroli del país –la població és autosuficient i no emigra, de manera que la seva cultura no es difon- i en el fet que durant totes aquestes dècades una sola empresa editorial hagi copat la publicació de la producció literària nacional, reduïnt així la llibertat d'estil dels narradors veneçolans.