És un dels fets, que es repeteix any rere any i que difícilment esdevé rutinari. El començ de curs escolar sol marcar un abans i un després en cada escola o institut, no per la temporalitat que imposa el pas del temps, sinó perquè s’obren les portes dels centres educatius amb un esperit renovat per la formació feta pels mestres, pel descans merescut i per les la voluntat de fer-ho tot cada dia més bé, malgrat les circumstàncies complicades que, des de dins l’administració mateix i des de la societat en general, abasseguen el sistema.
Enguany, les novetats de principi de curs són notables. Un nou calendari i un desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya ( LEC ), per segon curs, però, amb la sentència del TC contra l’Estatut en el qual es basa, si no anem errats, el 75% de la norma impugnada.
Quant al nou calendari, cal estableix el començament de les classes una setmana abans i, en conseqüència, retalla el temps immediat de preparació del curs als mestres. Es queden 5 dies hàbils per fer-ho. És cosa sabuda que planificar i organitzar un programa escolar per a tot el curs demana temps i dedicació. Aquest és el primer punt que trobem discutible i potser poc encertat. Sembla com si des de Via Augusta es percebés una realitat fictícia, no existent, allunyada de la realitat i del tragí a què es veuen obligats el centres, quan hom aplica aquestes mesures. Però encara hi ha una qüestió més per inquietar-se.
S’estableix una setmana de vacances, a més de les habituals de Nadal, Setmana Santa i estiu, al mes de febrer, per a facilitar la pràctica la setmana blanca. Podrà ajudar a millorar el rendiment acadèmic escolar aquesta mesura ? La interrupció dels períodes fins ara vigents d’aprenentatge i ensenyament, és a dir de vacances, cal augmentar-los ?
Sempre l’arribada de dies de lleure dels alumnes és un començar una mica o molt, depèn, de nou. Calia, aquesta setmana de no assistència dels nois i noies per facilitar la pràctica de l’esquí ? L’experiència personal em recorda que les “ setmanes blanques “ es tornen sovint en situacions discriminatòries per als alumnes, ja que són abundants les famílies que no poden assumir la despesa que demana aquesta activitat.
Per altra banda, aquest serà el segon curs de desplegament de la LEC, que es preveu aplicar-la en tot el seu contingut ja que el nou Estatut així ho estableix.
Sembla obvi que l’administració orienti els mestres i els pares en relació a la situació creada per la sentència del Tribunal Constitucional. Per atrevit que pugui semblar, em permeto decantar-me per un desplegament ple de la LEC i ignorar aquells aspectes de la sentència que l’afectin.
Només una implicació valenta, unes ganes de treballar sense límits i un suport càlid i eficaç de l’administració als centres poden permetre fer cas omís a una disposició judicial que no se sustenta en cap criteri democràtic.
I, d’una manera especial, cal fer front comú, per reforçar en cada institució escolar el model d’escola catalana en llengua i continguts, més català que mai, cap concessió a la comoditat de deixar fer. Tot amb rigor que no ha de ser estrany a la normalitat. I si algú amb responsabilitat des de dalt, fa temps que va proclamar imprudentment i nefasta, que no s’havia parlar de normalització lingüística a l’escola, que esmeni la plana o que deixi fer a aquells tàcnics i mestres que creuen que, als Països Catalans, sense llengua pròpia no hi ha escola.
Comentaris