El 'No n’hi ha prou' es proclama definitivament acte reivindicatiu

Ja havia ocorregut amb més o menys intensitat en les anteriors edicions, però en moments puntuals i sobretot acabada l'hora de ball de les figures. En aquesta ocasió els càntics per part de centenars de persones amb lemes per la independència de Catalunya i com a gran novetat l'eslògan "fora xenòfobs de l’Ajuntament" van ser una constant des del primer moment del No n’hi ha prou, a 2/4 de 3 de la matinada, i en totes i cadascuna de les pauses musicals que es produïen. La Crida, acte completament tranquil enguany, ha deixat de ser el lloc en el què diversos grups feien sentir la seva veu i ha passat el relleu a aquest acte nocturn de creació recent però ja consolidat. Tenen en comú que els regidors de diversos colors polítics són dalt del balcó de la Casa Gran mirant-s’ho i posant-hi bona cara, forçada o no. La presència de Mònica Lora, portaveu del grup municipal al que clarament anaven dirigides algunes de les lletres corejades, va ser un vist i no vist, mentre els altres dos regidors de Plataforma per Catalunya no van aparèixer. Els fets succeïts el matí anterior durant l’Anada a l’Ofici van ser també espurna que va encendre la que ja es considera com a segona Nit Boja de la Festa Major, amb alguns crits dirigits a l'alcalde Joan Mora. Dins l'Ajuntament la presència policial era considerable.

La tensió, però, va ser únicament de boca i en cap moment física. És més: a diferència del que va passar durant el Desvetllament Bellugós de la nit del 25 de juliol, el comportament general dels assistents va ser cívic. Molts ulls vermellosos i amb begudes a les mans, això sí, i algun que altre cop inevitable per la quantitat de gent acumulada en poc espai i el total contacte amb les figures (Diablesses, Momerota, Drac, Àliga i Família Robafaves), però ni moments de pànic ni persones llançant ampolles a l’aire. Una diablessa va relliscar i va caure a terra amb el foc encès i a l’instant es va fer un espai i quatre joves la van ajudar a aixecar-se i a seguir al ritme de la música en directe. I final ben bonic: quan cada figura fa el seu darrer ball, tothom s’asseu a terra fent rodona i el segueix amb atenció, acomiadant-la amb aplaudiments. En Robafaves, com sempre, la figura més idolatrada en un acte que, tot i que li va costar, ja es troba al dente, que això no vol dir que molts portadors el segueixin sense veure clar per l’enorme desgast físic que comporta.

Èxit de la 'Cursa a pèl'
I fora de programa un any més es va dur a terme la Cursa a pèl acabat el No n’hi ha prou. Ningú no sap on ho guarden, però és automàtic que quan en Robafaves se’n va a fer nones apareix una pancarta indicant el punt d’inici de la cursa i el lloc per fer les inscripcions. Prop de 30 persones, quasi totes homes, es van atrevir a treure’s la roba i fer el curt recorregut – potser els organitzadors haurien d’anar pensant en ampliar-lo una mica, ja que quasi quan l’últim no ha sortit el guanyador ja arriba - , i el que va començar com una petita broma coincidint amb el No n’hi ha prou ja no té marxa enrera.