El nacionalisme espanyol

Les reaccions dels polítics nacionalistes espanyols (sobretot del PP, però també del PSC-PSOE) davant la voluntat del poble de Catalunya de decidir lliura, pacífica i democràticament el seu futur, han posat en evidència, una vegada més, l’essència històricament totalitària del nacionalisme espanyol. Evidentment els temps han canviat i reaccions que en el passat haurien estat a l’ordre del dia ara no tenen cabuda en el marc de la Unió Europea, però les declaracions d’uns i altres traspuen el pitjor dels gèrmens que durant bona part del segle XX van fer d’Europa la vergonya de la humanitat. La pàtina que destil·len la immensa majoria de les seves declaracions ens recorda que, a l’inrevés del nacionalisme català, el nacionalisme espanyol s’ha fonamentat sempre en actituds inquisitorials, el dret de conquesta i el passat colonial. Què fa que el seu ADN sigui fanàtic i agressiu? Què li impedeix comportar-se amb respecte i moderació? Fins i tot el Sr. Montilla -que trist veure un expresident de la Generalitat al servei del nacionalisme espanyolista més radical- fa gala d’aquest tarannà totalitari quan compara la voluntat dels catalans d’exercir el dret a decidir amb una pràctica habitual dels dictadors. En conviccions democràtiques, Sr. Montilla, ni Vostè ni la Sra. Camacho ni el Sr. Rivera (diverses cares de la mateixa moneda) arriben a la sola de les sabates del Sr. Cameron. A Europa si que creuen en la democràcia!

En el fons, l’actitud del nacionalisme espanyol envers el poble de Catalunya no deixa de ser una actitud que desprèn un tuf cada cop més racista. Si fins i tot volen espanyolitzar-nos! Quan mirem al Gran Diccionari de la llengua catalana la definició de racisme hi llegim: “Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física”. No estem sotmesos a explotació econòmica, els catalans?; no segreguen la nostra cultura, els governs espanyols?; no seria una amenaça de destrucció física intervenir Catalunya amb la Guardia Civil tal com proposa el Sr. Vidal-Quadras? El genocidi cultural que el PP està perpetrant al País Valencià i a les Illes Balears ens acabarà colpejant de ple si no marxem d’Espanya. El penúltim exemple del fanatisme hipernacionalista dels polítics espanyols ha tingut lloc en un míting del PSC-PSOE comparant el nacionalisme català amb el nazisme. L’últim, com no podia ser d’una altra manera, és obra del Sr. Bono al fer un símil entre la Catalunya actual i l’Alemanya de Hitler.

Vull creure, però, que la immensa majoria de ciutadans espanyols no combreguen amb el fonamentalisme nacionalista dels seus polítics. Per això, no vull acabar l’escrit sense expressar el més absolut respecte per a tots aquells que cívica i educadament manifesten, sense coaccions ni insults, raonadament, que el millor per als catalans és que continuem formant part d’Espanya. Jo no puc estar-hi més en desacord, però òbviament defenso que, sempre que ho facin respectuosa i democràticament, tenen exactament el mateix dret que jo a defensar les seves conviccions.