El Museu de Mataró mostra 'Taràntules en acció'

Fins al 6 de juny els mataronins tenen l'oportunitat de contemplar una de les exposicions més impactants que s'han pogut veure els darrers temps: una quaratena de taràntules vives procedents de diferents zones tropicals del planeta han teixit les seves terenyines al Museu de Mataró.

La mostra, patrocinada per l'Obra Social de Caja Madrid pretén ensenyar, de forma didàctica les peculiaritats d'aquestes aranyes gegants, les seves armes i hàbits d'alimentació. La col·lecció d'animals, en la que també hi ha escorpins i miriàpodes (centpeus), està organitzada en vitrines en les quals es reprodueix l'ecosistema originari de cada espècie. Diferents cartells explicatius amb dades d'interès científic i pedagògic ajuden al visitant a entendre les peculiaritats de cada exemplar, alguns dels quals són verinosos.

D'entre les espècies que s'han instal·lat a Mataró, hi ha aranyes menjaocells, aranyes mona i aranyes pollet. Algunes tenen fins a vint centímetres de diàmetre i es poden alimentar de cries d'ocell, de petits rèptils i fins i tot de rosegadors.

La informació es completa amb imatges de vídeo que expliquen els hàbits i costums de les taràntules, la seva morfologia, forma d'alimentació, reproducció, construcció de nius i teranyines i perillositat dels verins i mossegades.

Sota el lema El medi ambient, part de tu, Obra Social Caja Madrid fa dos anys que desenvolupa la seva activitat mediambiental en resposta a la creixent sensibilització social cap als problemes que ocasiona l'actual degradació de la naturalesa.

La mostra s'ha inaugurat aquest matí. L'acte ha comptat amb la presència del president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, a més de representants de Caja Madrid.


Verins i toxines. Les grans aranyes disposen de dos tipus d'armes: les ofensives i les defensives. Segons la bel·licocitat de l'espècie en poden utilitzar una o altre. No totes les espècies són agresives. N'hi ha de dòcils i fins i tot espantadisses. La Natura ha dotat a aquestes últimes de pèls urticaris. D'altres són més violentes i ataquen mossegant amb els quelícers.

Cria i reproducció. Cada famella pot tenir 2500 descendents en una sola posta d'ous, tot i que la majoria serveixen d'aliment a altres animals. Per fecundar la famella, el mascle colpeja vàries vegades a terra amb les seves potes i la famella acudeix al reclam. La còpula pot resultar fatal pel mascle perquè després de ser fecundada la famella el considera un aliment.

Teranyina i trampes. Moltes aranyes construeixen terenyines destinades a múltiples usos. Per exemple, el grup de les aranyes menjaocells fabriquen terenyines entre les branques dels arbres o tapissant túnels subterranis. Amb la seda poden construir-se des de confortables habitacles que serveixen de refugi, fins a trampes en les que queden atrapades les preses.

Alimentació. Les aranyes s'alimenten de preses vives que elles mateixes capturen. Sempre ha cridat l'atenció la seva paciència, ja que són capaces d'esperar hores i hores a que passi una víctima. Hi ha espècies que van a la recerca de la presa i les persegueixen fins a trobar el moment oportú d'atacar-les. D'altres prerfereixen esperar que la víctima es posi a tir.