El Museu de Mataró mostra els fruits de la passió per l’art de Xavier Ubach

Xavier Ubach va començar a adquirir obres d'art amb tant sols 17 anys, estrenant-se amb la compra d'un quadre del pintor argentoní Josep Tur. Tota una vida més tard, la passió d'aquest mataroní per la pintura i l'escultura ha germinat en una extensa col·lecció que abarca una important quantitat d'artistes mataronins i catalans. Un conjunt d'obres que Ubach va cedir a l'Ajuntament i que, des d'ahir dijous, dia 21, es pot visitar al Museu de Mataró. La inauguració de la mostra va deixar petit el recinte del Museu, que es va omplir d'amics d'Ubach, d'autoritats, amb l'alcalde Joan Antoni Baron i el regidor de Cultura Sergi Penedès al capdavant, a més d'un bon número d'artistes de la ciutat.

“És un somni fet realitat, que tenia al cap des de fa quatre o cinc anys”, va explicar Ubach, que es va mostrar molt agraït al conjunt de persones, des de Baron fins als gerents del Museu passant pel Patronat de Cultura, que han fet possible la cessió de la col·lecció i la posterior mostra. Gràcies a Ubach, el fons del Museu de Mataró disposa d'un centenar llarg de quadres d'artistes com Terri, Alfred Opisso, Jordi Puiggalí, Josep Novellas, Eliseu Meifrén o Modest Urgell, entre molts altres, a mes de dotze escultures i divuit ceràmiques.

“És una col·lecció que he fet molt a poc a poc, i que he donat perquè algun dia tots hem de marxar” va afegir. Ubach ha cedit les seves obres però diu que vindrà “de tant en tant” pel museu a veure-les de nou. “Em vaig emocionar quan se'ls van endur. M'estimava tots els quadres com si fossin fills i, clar, sempre fa cosa que marxi un fill de casa”. En el parlament inaugural, Ubach va guardar unes paraules per recordar el seu avi, pintor de parets i home d'una “sensibilitat extraordinària”, que va ser tot un referent per ell a l'hora d'aficionar-se a l'art. “Aquesta col·lecció és la meva vida”, va concloure.

Una col·lecció heterogènia
La comissària de l'exposició, Raquel Medina, va destacar les dificultats que li va comportar l'organització de la mostra, ja que es va haver d'enfrontar a un conjunt de peces “molt heterogeni, propietat d'algú a qui no coneixia”. La dispersió d'autors, cronologies, dimensions de les obres, tècniques utilitzades, gèneres i estils van portar a la Medina a plantejar l'exposició d'una manera que mantingués “l'esperit lliure i espontani de qui ha confeccionat la col•lecció”. La comissària va destacar que Ubach és un col•leccionista “amb sensibilitat”, que “prefereix comprar seguint el seu gust personal i deixant-se seduir pels quadres que li diuen alguna cosa, enlloc d'entendre'ls com un objecte de consum o una inversió”.