El Museu Bassat posa llum als artistes catalans figuratius dels 70

Història viva de l’art. La nova exposició de la col•lecció Bassat que es va inaugurar dijous, dia 31, permet descobrir la trajectòria d’un grups d’artistes catalans contemporanis de la dècada dels 70, que tenen en comú el fet d’haver nascut després de la guerra i d’haver-se revelat contra l’abstracció que fins al seu moment havia dominat en l’art. El resultat és una obra de caire principalment figuratiu, que recull influències de grans mestres de l’art com Velázquez o Magritte i moviments com el pop art, i que demostra, tal i com va apuntar el col•leccionista Lluís Bassat, que “l’art contemporani de fora no és millor que el de Catalunya, únicament més conegut”. Donar a conèixer tot aquest patrimoni artístic contemporani és un dels objectius del Museu Bassat, que acaba d’obrir les portes a la seva tercera exposició, amb la que es clou el repàs a l’art català dels anys setanta, el que té més presència en la col•lecció del publicista. En aquesta inauguració, a més, hi van tenir un protagonisme especial els propis artistes, presents a l’acte, i encarregats d’explicar en primera persona els detalls i anècdotes vinculats a les obres que s’exposen a la Nau Gaudí. L’exposició consta de 49 obres de set artistes catalans: Francesc Artigau, Gerard Sala, Xavier Serra de Rivera, Miquel Vilà i també dels valencians Rafael Armengol, Manuel Boix i Artur Heras.

La inauguració, que com és habitual va omplir la Nau Gaudí d’artistes, crítics d’art, col•leccionistes i públic aficionat en general, va estar presidida per l’alcalde de Mataró, Joan Mora, i per Lluís Bassat, acompanyat per la directora del museu Núria Poch, que va ser qui va contextualitzar l’exposició. Bassat per la seva banda va destacar que aquesta mostra que es podrà visitar fins al maig del 2013, serà "la que més agradarà de totes les que hem fet fins ara" perquè són pintures que "representen una època per a tota una generació". Segons va confessar en la preinauguració per la premsa, aquesta és  l'exposició en la que hi té posades més esperances i és també la que més li agrada pel seu valor simbòlic. Bassat va assenyalar que "és la primera exposició on l'art no és exclusivament abstracte" i va explicar que “són obres figuratives d'un grup d'artistes que es van revelar contra el món abstracte i que van pensar que es podia fer pintura moderna sense ser abstracte. La gent les entendrà més fàcilment”.

Aquesta generació d'artistes es van conèixer a la Galeria Adrià on, curiosament, Lluís Bassat va fer les seves primeres passes com a col•leccionista. Nascuts a la postguerra, aquests pintors van recuperar la figuració i es van veure influenciats per corrents com el pop-art, a diferència dels artistes de la mostra anterior, nascuts abans de la guerra, i que eren més partícips de l'informalisme abstracte. La mostra és només un tast de les obres que hi ha de cada artista de la Col•lecció Bassat: els jocs d'equívocs de Serra de Rovira, la denúncia del desastre ecològic d'Artigau, la definició de la ingravidesa de Sala, la tercera dimensió de Boix, el blanc i negre d'Heras, la sèrie dels porcs d'Armengol o el surrealisme de Vilà son alguns dels conceptes destacats de l'exposició.