Capgròs
Un artista que viu al poble àrab d'Israel d'Ein Hod ens mostra un tros de paret que sembla una escultura d'art contemporani, ubicat a una plaça del centre del poble. Estem molt orgullosos, és un fragment del mur de Berlin que ens van enviar des d'Alemanya com a mostra de concòrdia amb els pobles. Jo anava amb una amiga palestina d'Israel i va haver de marxar per no esclatar de ràbia davant del cinisme inconscient d'aquell individu. El comentari d'aquell artista d'origen argentí, per lo aparentment innocent, mostrava una degradació moral comú d'un israelià mig, un ciutadà d'un estat que amb el mur de Cisjordània està construint una de les major vergonyes que el racisme hagi pogut construir. Qualsevol habitant per vergonya pròpia amagaria aquella donació simbòlica d'un mur que, per cert, era la meitat més baix que el que construeix Israel als Territoris Ocupats Palestins.
Però si la història s'hagués quedat així aquest cinisme seria mínimament suportable. L'artista ens va passejar per Ein Hod que estava ple d'extravagants escultures d'artistes pels carrers i pels estudis ubicats a les seves cases velles i plenes d'història. Una història que era anterior a 1948, quan formalment es va crear l'estat d'Israel, ja que Ein Hod era un poble palestí amb les seves antigues cases àrabs. L'any 1948 és celebrat pels jueus israelians com l'any de la independència, pels palestins commemorat com la nakba (en àrab la desgràcia). Un milió de palestins, segons l'historiador jueu Ilyan Pappe, van ser expulsats de les seves terres que actualment són refugiats per tot el món oblidats en les negociacions internacionals (també recentment a les negociacions d'Annapolis). Van marxar refugiats, o van ser expulsats o assassinats en una operació militar de neteja de població àrab realitzada per milícies extremistes sionistes jueves. Milers de pobles van ser demolits i esborrats del mapa fins al punt que actualment costa trobar-los fins i tot pels seus propis habitants originals.
Ein Hod es un dels pocs pobles que va salvar les seves cases, encara que no els habitants. Un artista dadaïsta que havia viscut a Europa va ser qui va salvar les cases (no els habitants) i va demanar al president d'Israel, Ben Gurion, que no demolís el poble ja que tenia el projecte crear un poble d'artistes (dadaïstes). Una acció que hauria de ser la vergonya del dadaïsme, un moviment artístic que tant admiro per saber expressar radicalment l'absurd i el sensesentit creat per l'horror humà de la 1a Guerra Mundial. Un moviment essencialment antiguerra. La situació arriba a tal punt de sarcasme que al poble s'ha construït un museu dedicat a Marcel Janco on imparteixen tallers pedagògics per la canalla sobre la obertura a les idees i als sentits que suposa el dadaïsme, just en un museu creat a les cases de centenars de persones expulsades de la seva terra a la força. Sembla que ni Janco ni tota la colla de cínics que van crear aquell poble s'haguessin preocupat de les persones àrabs que casualment habitaven aquell sensible i obert poble d'artistes, però si de la bellesa i l'exotisme d'aquelles cases àrabs. El nostre acompanyant ens diu que a més, per tenir una casa a aquell poble cal demostrar que l'habitant es artista.
Quan els preguntem qui vivia anteriorment al poble, els artistes ens donaven versions diferents. El que ens acompanyava ens deia que abans aquest poble era abandonat i amb animals de pastura a les cases (en això tenia raó, els palestins van haver d'abandonar el poble abans de córrer perill amb les milícies sionistes, sense poder ni agafar els animals). Sols un dels artistes ens va explicar que allà hi vivien àrabs i que els habitants originals estan vivint a prop del poble.
I aquesta es la dramàtica realitat. Ja que després de visitar l'artístic Ein Hod jueu, vam anar a la muntanya d'enfront del poble a 5 km. on hi ha l'assentament dels palestins que originalment vivien a Ein Hod. Els habitants originals palestins van tenir la caradura uns anys després de la Nakba de voler tornar al seu poble original, un poble ara habitat ara per artistes dadaïstes. No se'ls va permetre retornar ja que només eren els palestins originals d'aquella terra (i no d'Argentina, o Rússia, o Polònia, o Etiòpia, o Marroc o d'on sigui que fossin els nous habitants jueus d'Ein Hod). A més no eren ni dadaïstes ni artistes (ni tenen la obertura a les idees i als sentits dels artistes dadaïstes).
Van haver de reubicar-se a 5 km., a una muntanya des de la qual veuen el seu poble original habitada per sensibles artistes i fragments del mur de Berlin. El poble on es van reubicar no va ser reconegut com a tal fins el 2006, per tant no tenia plans de comunicació, ni carreteres i la seva estructura i aparença recorda a qualsevol camp de refugiats dels que trobem a Cisjordània als Territoris Ocupats Palestins. Un dels habitants Mohammed, ens va ensenyar les fotos dels seus pares habitant una casa d'Ein Hod i els documents de propietat de la casa. Des de la seva casa, a la muntanya del davant del seu preciós poble reocupat per artistes i el bonic paisatge marítim, a mi em semblava que veia la imatge de la vergonya de la història d'un país de nova creació, Israel, que va perdre la ocasió de crear un estat basat en la coexistència i el respecte amb la població autòctona. Les milícies sionistes sota plans ben marcats amb la seva expulsió es van encarregar de iniciar un pla de transferència de població o d'ocupació que 60 anys després està aconseguint tots els seus objectius. I de nou la història al 1948 ha creat un estat que intenta ser ètnicament depurat com tantes i tantes vegades en la història de la humanitat. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
Comentaris