El mexicà catalanista J. M. Murià a Mataró

Una personalitat de la cultura mexicana, catalanòfil i catalanista, ha estat a casa nostra. El 9 de novembre al bar El Públic José María Murià va omplir la sala de fraternitat mexicano-catalana, en un acte organitzat conjuntament amb Òmnium Mataró-Maresme. J. M. Murià (Ciutat de Mèxic, 1942), historiador, catedràtic, articulista i museògraf, és fill de l'escriptor Josep M. Murià i Anna Rouret, i nebot de la també escriptora Anna Murià i del seu espòs, el poeta Agustí Bartra, tots exiliats a Mèxic.

Murià ha estat president de l'acreditat Colegio de Jalisco (Guadalajara), professor d'altres centres i professor visitant de les universitats de Monterrey, Baja California, Puerto Rico i la reconeguda UNAM. És membre de l'Acadèmia de la Història de Mèxic, on va ingressar amb un discurs sobre ‘Centralismo e historia'. Com a investigador ha estudiat la història de l'Estat de Jalisco, la Nueva Galicia, Bartolomé de las Casas, la colonització del país i el desenvolupament del tequila, entre altres matèries.

Començà la seva intervenció llegint (amb el seu accent mexicà) un poema de Pablo Neruda dedicat a l'acollida que va dispensar el país asteca als refugiats espanyols després de la Guerra. I recordant a continuació (amb el seu excel·lent català) que Mèxic rebé uns cent mil republicans, més que tots els altres països junts (Argentina, Xile, Veneçuela, Cuba), gràcies a la política del president Lázaro Cárdenas.

Situats en l'any Sales-Calders-Tísner, definí Pere Calders com un dels més grans escriptors catalans del segle XX, del qual les millors obres són ambientades al seu país, com ‘Gent de l'alta vall' i ‘Aquí descansa Nevares'. A Tísner el definí com el més mexicanista del escriptors catalans, i digué que -contràriament a Calders- es penedí d'haver tornat a Catalunya. Aquest era un debat ben viu entre els exiliats: tornar o no tornar al país d'origen; què era millor? resistir des de fora o lluitar des de dintre.

Murià va tenir un paper destacat quan la cultura catalana va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Guadalajara el 2004. I l'Onze de setembre de 2009, amb motiu de l'atorgament de la Medalla d'Or de la Generalitat al Poble de Mèxic, fou l'encarregat de pronunciar un emotiu discurs d'agraïment al Palau de la Generalitat.

M'agradaria acabar recordant uns mataronins que van intentar anar a Mèxic després de 1939, ja que no hi va haver ocasió de fer-ho durant l'acte. Alguns no ho van aconseguir, com el sindicalista Joan Peiró, que demanà i obtingué asil polític, però no s'hi pogué traslladar. El diputat socialista Jaume Comas l'abril de 1940 disposava d'un passaport per anar-hi, però el vaixell no pogué sortir del port de Le Havre, ocupat ja pels alemanys. En canvi, el diputat d'ERC Joaquim Bilbeny sí que hi arribà i s'hi establí fins al finals dels seus dies.