El mercat de la Plaça Gran

Els mercats són un patrimoni de ciutats mediterrànies com Mataró. En un moment en què comprar s'ha convertit en molts casos en una activitat sense encant, en recintes tancats on la majoria de comerços són franquícies que es poden trobar a qualsevol ciutat mitjana, els mercats s'ofereixen com una alternativa força més atractiva. A l'aire lliure, tracte més proper al client, producte fresc i de proximitat, fins i tot una certa exclusivitat i preus que són, malgrat tot, força assequibles. La reviscolada del Mercat de Plaça de Cuba, arran de la seva reforma integral de l'any 2010, demostra que equipaments com aquest no tan sols són un emblema del passat, sinó que poden tenir molt de futur dins l'entramat comercial. Davant del canvi d'imatge de Plaça de Cuba i tots els beneficis que ha comportat, encara destaca més la situació que viu l'altra mercat municipal de la ciutat, el de la Plaça Gran. Va ser a mitjan dècada passada quan es va aprovar el projecte de reforma del Rengle -l'edifici modernista de Puig i Cadafalch que per cert enguany celebra el seu 120è aniversari- i dels seus entorns. Però aquell projecte, valorat en un milió d'euros, no s'ha tirat endavant. L'objectiu era reduir el nombre de parades de les dotze que existien a tan sols quatre, especialitzades en productes ecològics, tant de fruita i verdura com carn i peix. De cara a aconseguir un mercat diferent al de Plaça de Cuba, amb el qual no es pot comparar per temes de dimensions, la idea era convertir la plaça Gran en un mercat més orientat a les parades de menjar per emportar i a la degustació. De fet aquest és el camí que està prenent per sí sol, sense que hi hagi hagut cap intervenció pública, per la qual cosa és segurament el seu camí natural. Però sense cap inversió, sense la reforma integral que necessita, el mercat de la Plaça Gran corre perill d'acabar perdent tot el seu pes específic i convertir-se en un record del passat.