El Maresme turístic

Efectivament som una comarca turística, però no tot el Maresme entén ni treballa el turisme de la mateixa manera, ni té el mateix grau de desenvolupament turístic. D’entrada caldria convenir que hi ha dos models turístics diferenciats, el de l’Alt i el del Baix Maresme, col·locant una hipotètica línia divisòria a l’alçada dels dos Arenys. Tot i això, atenent àmbits concrets territorials tant geogràfics com d’interès polític podríem acceptar que hi ha diversos eixos turístics a la nostra comarca. Parlaríem per exemple del Pla de la Tordera, la Vallalta, les tres viles, l’entorn de Mataró, l’espai DO Alella...

El model de l’Alt Maresme, més tradicional -60 anys de desenvolupament – i convencional – sol i platja i estacional – està evolucionant cap a l’allargament de la temporada, cap el turisme familiar i el turisme esportiu i sobre tot cap a la qualitat de l’oferta hotelera i de serveis. Ara, aquest model presenta com tots, alguns inconvenients que s’hauran d’anar corregint: l’excessiva estacionalitat, el impacte mediambiental a l’estiu i l’efecte sobre el mercat laboral, que provoca cotes d’atur fora de temporada que estan entre 7 i 10 punts per sobre de la mitjana de les poblacions del Baix Maresme.

Al Baix Maresme està apareixent una oferta turística complementària més disseminada en el territori -58 unitats d’allotjament en aquests moments entre hotels, pensions, càmpings, cases rurals, albergs...-, i una aposta empresarial concreta a la ciutat de Mataró, que passarà a tenir 9 unitats d’allotjament (5 hotels) amb la imminent inauguració del nou aparthotel del Port. Per aconseguir el creixement turístic generalitzat de la comarca, caldrà donar suport i promoció a aquest espai configurat fins fa poc com un parèntesi turístic entre l’Alt Maresme i la ciutat de Barcelona, sense oblidar les necessitats concretes de la zona turística comarcal per excel·lència. De fet, de les 30 poblacions, només 4 (Calella, Santa Susanna, Pineda i Malgrat) es poden considerar com a poblacions turístiques estrictament parlant.

En el futur caldrà treballar més pels interessos turístics de les poblacions de l’interior -14 de les 30 de la comarca- , més vinculats al turisme de natura, actiu, rural i amb necessitats concretes de suport tècnic i econòmic. Aquestes poblacions estan disseminades tant a l’Alt com al Baix Maresme i en ser poblacions més petites en termes demogràfics són més susceptibles de rebre aquell suport i acompanyament que necessiten pel seu millor posicionament turístic.

L’entorn de Mataró ( 200 dels 425.000 habitants de la comarca) ha de ser un altre eix de treball, doncs configurarà en el futur un pol d’atracció tecnològic i de coneixement creixent i importantíssim tant per la ciutat de Mataró com per tot el territori comarcal. El turisme de reunions hauria de ser un dels complements, amb el cultural i el comerç, a l’oferta de platges urbanes mataronines.

Els productes estrella de la nostra comarca – el sol i platja i la gastronomia- haurien d’anar acompanyats d’un major esforç promocional i comunicatiu per part de les administracions públiques, d’una millor comercialització per part de les empreses, per un treball en xarxa bàsic si volem crear nous productes i millorar el posicionament de la marca Costa de Barcelona i sobre tot per treballar els àmbits que ens han de donar valor afegit en el futur, com són els turismes cultural, esportiu, de natura i de negocis.