Capgròs
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona ha presentat l'exposició 'Ni aquí ni enlloc' de l'artista visual mataroní Domènec. La mostra, que es podrà veure des d'aquest dijous fins l'11 de setembre, reuneix vint obres realitzades des de finals dels anys noranta fins a l'actualitat i inclou algunes peces més recents. 'Ni aquí ni enlloc' és una proposta "crítica" respecte el projecte modern, dona veu als protagonistes, als discursos no oficials i defuig dels relats dominants per tal de "restituir la memòria". Domènec explora qüestions com la distància entre les utopies i les realitats socials, l'especulació sobre la dimensió pública de l'arquitectura i els preceptes ideològics que la determinen, sobre quin són els mecanismes socials i històrics i què els interfereix i sobre què condiciona la memòria o l'oblit. Es tracta d'un recorregut en què l'artista proposa una recerca i un assaig crític que es materialitza en forma d'escultures, instal·lacions, fotografies, vídeos o intervencions en l'espai públic.
L'exposició repassa la seva trajectòria a partir de la recerca i la investigació que ha fet el propi Domènec. Els treballs es complementen entre ells i comparteixen un fil conductor que, segons ha explicat l'autor a l'ACN, és fer reflexionar sobre "els intents de construir formes de vida en comú". "Hi ha reflexions sobre l'habitatge social, els projectes urbanístics i sobre els intents de construir formes alternatives de viure", ha apuntat. En aquest sentit, Domènec ha explicat que "vivim en una societat basada en els diners, el negoci, l'acumulació de capital i la propietat privada" i que "l'enriquiment" d'algunes persones genera desigualtats "molt grans" en altres. Com que els drets fonamentals "no són garantits per a tota la població", l'artista ha apuntat que des de mitjans del segle XIX hi ha hagut intents per solucionar aquests problemes, que actualment segueixen latents. "Analitzo i estudio els diferents intents", ha concretat.
Els treballs comparteixen un fil conductor que, segons ha explicat l'autor, és fer reflexionar sobre "els intents de construir formes de vida en comú"
"És un treball molt rellevant per la reflexió que comporta sobre tot el que són els mecanismes de construcció de la història. Sobre el que comporta el projecte modern, un projecte que té la promesa d'emancipació social i política, amb intents de transformació amb propostes utòpiques i d'altres que s'han materialitzat i que tenen contradiccions", ha declarat la comissària Teresa Grandas. Així, ha expressat, que des del present la mostra genera la possibilitat de "construir futurs alternatius". De fet, Grandas ha valorat que l'exposició "reconsidera" la noció d'obra d'art perquè el procés de treball pot mantenir-se en el temps. "El procés de treball no se centra en especificitats sinó que es pot extrapolar sobre quines són les condicions del present i tenir una mirada cap el futur", ha dit. "Els visitants podran veure una varietat de peces que apel·len alguns contexts, en determinats moments, però des d'una mirada del present", ha conclòs.
Entre les peces que s'exposen hi ha 'Voyage en Icarie' (Viatge a Icària, 2012), que remet a les idees del socialista utòpic Étienne Cabet, '24 hores de llum artificial' (1998), on Domènec reprodueix una habitació del lluminós hospital de Paimio, a Finlàndia, però la transforma en una estança "cega" i "inhòspita", 'Interrupcions. 10 anys, 1.340 metres' (2010) que fa referència a dos edificis de Barcelona: la casa on va morir el poeta Joan Salvat-Papasseit i el Dispensari Antituberculós del Raval dissenyat pel GATCPAC, 'Real Estate' (Propietat immobiliària, 2006-2007), instal·lació que revela fins a quin punt l’arquitectura i l’urbanisme formen part d’una estratègia de guerra o 'Audiència pública' (2018), una recreació de la cabina dissenyada per protegir la seguretat d’Adolf Eichmann, tinent coronel de les SS, durant el seu judici a Jerusalem el 1967.
Una intervenció al Pavelló Mies van der Rohe
En el marc de l'exposició també es pot veure fins el 6 de maig la instal·lació 'L'estadi, el pavelló i el palau' al Pavelló Mies van der Rohe. La intervenció proposa una imatge contraposada a la que es té de la muntanya de Montjuïc en el context de l'Exposició de 1929. Concretament es reivindica l'aparició de barris sencers fruit del flux migratori generat per l'esdeveniment internacional. Domènec aprofita la instal·lació per recordar la utilització d'instal·lacions com l'Estadi Olímpic, el Pavelló de Bèlgica o el Palau de les Missions com a lloc d'internament per a persones sense recursos. És per això que al Pavelló Mies van der Rohe l'artista ha col·locat diverses tovalloles esteses que fan entendre que en aquell espai hi viuen persones.
Domènec ha realitzat nombroses exposicions i projectes in situ a diferents països com Irlanda, Mèxic, Bèlgica, França, Itàlia
Domènec (Mataró, 1962) ha creat una obra fotogràfica, videogràfica, instal·lacions i intervencions en l'espai públic que prenen el projecte arquitectònic com una de les construccions imaginàries més complexes de la modernitat. Ha realitzat nombroses exposicions i projectes in situ a diferents països com Irlanda, Mèxic, Bèlgica, França, Itàlia, Estats Units, Canadà, Israel, Palestina, Brasil, Eslovènia, Finlàndia, Argentina o el Japó.
Comentaris