Capgròs
Encara que els mitjans de comunicació i altres materials com són els jocs electrònics o els aparells de telèfon que han esdevingut televisors de butxaca, és important i necessari dedicar un espai del nostre temps a la lectura. És una activitat d'autonomia personal, àdhuc d'independència.
Aquests dies, que arreu trobem llibreries plenes de novetats editorials i d'obres d'autors reconeguts i de sempre, els pares i familiars de nois i noies hauríem de sentir aquesta presència dels aparadors plens de literatura escrita com una invitació a fomentar la lectura en aquells éssers que ens són propers amb el convenciment que llegir és un fet positiu i això no només amb la paraula, sinó sobretot amb l'exemple i l'estímul. No hi ha millor pedagogia que l'exemple.
L'escriptor Josep Miracle, en les seves memòries titulades, Quatre coses del meu temps relaciona com els seu pare, treballador d'un forn de pa, quasi cada dia, després sopar, llegia en família un llibre amb veu alta. El forner Miracle, no era cap intellectual, però va ensenyar als seus fills en aquesta pràctica en la qual no sempre es llegeix per aprendre, que llegir també és per gaudir, per passar-ho bé i distreure's.
El costum de llegir cal encomanar-lo si volem que ells creixin i es facin homes i dones que forneixin el seu esperit descobrint, a la seva mesura, nous móns, situacions i aventures. Que elaborin el seu plantejament d'allò que perceben en la lletra escrita, que poc hi té a veure amb el que pot transmetre una màquina de jugar la qual ja ho dóna gairebé tot elaborat i més fredament.
La lectura en veu alta i en comunitat és una pràctica que caldria recuperar. Lectures no abusives per extensió i interessants per l'edat dels qui escolten. Perquè és ben veritat que llegir en fa més grans fins i tot a aquells que fa anys que els cabells blancs ens denuncien l'edat . I és clar, que per això cal entendre que per a un lector o per a una lectura familiar o entre amics, el temps no pot ser mai una excusa. Llegir esdevé, a totes les edats, un gran entreteniment alhora que una font inesgotable de coneixements i descobriments inesperats.
El fet de llegir, de ser lector, no hauria d'estar renyit amb altres activitats d'esbarjo que podem practicar. És una qüestió d'organització i els pares o tutors hem d'ajudar als fills a organitzar el temps, amb profit. Convé tant en els dies que corren ajudar a crear aquest espai d'intimitat entre el llibre i el lector, aquesta vivència que res ni ningú pot substituir, fins i tot quan escoltem una lectura ben feta per altri. Perquè cada llibre és una capsa de sorpreses.
El fet de llegir, com una pràctica voluntària, lliure i desitjada, que és allò que el nostre afany hauria d'aconseguir per als nostres educands, és fonamental per a madurar personalment i créixer en la nostra vida interior.
Perquè com ha escrit J: M. Tresserras, professor de gran experiència en aquesta qüestió, Per regla general els nens i nenes lectors són bons estudiants, mostren una disposició més gran per estar atents a les explicacions, és concentren més, augmenten la capacitat de retenir i memoritzar i comprenen i assimilen amb rapidesa el conceptes nous .
I tinguem ben present que el lector no neix, es fa. El llibreter ens pot assessorar en aquesta comesa perquè a l'hora de triar ho facin o els ajudem a fer o ho fem nosaltres mateixos amb el sentit crític escaient.
Comentaris