El joc dels cartells

Com si de rebaixes es tractes, a Mataró tan sols hi ha dos cartells: El d'estiu (Les Santes) i el d'hivern (Carnestoltes). Al seu voltant apareixen constantment un munt de cartells. Uns de bons (els pocs), altres d'indiferents (la majoria) i un bon grapat de dolents (la resta). I molts d'ells amb prou contingut polèmic, però res de res. Fan la seva vida i desapareixen sense deixar rastre. És com si deixessin tota la càrrega pels esmentats. En uns la polèmica, i en la resta tranquil·litat, com si un pacte els unís. És el joc dels cartells.

Així succeeix una vegada més. Enguany el cartell del Carnestoltes és fonamentalment un cartell molt fluix, tirant a dolent. Els creadors, malgrat l'acurat treball tècnic del foto-muntatge han errat en el desenvolupament del mateix, confegint una peça dispersa en el missatge i poc encertada en el plantejament plàstic.

El bon punt de partida en el sentit de la transgressió es perd ja que el protagonisme no l'agafen els símbols (massa amagats en un segon terme formal i de significat) i si en canvi l'assoleix la figura, potser a la recerca de la fàcil polèmica, tal i com ha estat.

A més , el poc agosarament cromàtic amb l'afegit del joc de llums i ombres quasi en un concepte de blancs i negres, dilueix l'impacte visual que sempre ha de tenir un cartell per aconseguir la seva finalitat , que no oblidem és comunicativa i publicitària. En el munt habitual de cartells que regnen en les nostres parets, el cartell de Carnestoltes queda absolutament diluït i esdevé quasi en una peça invisible.

Vist així el Cartell de Carnestoltes és un mal cartell com a tal. I no cal reflexionar de que potser no ho és tant, quant tant se'n parla. Si això succeeix és per l'estretor de mires de qui és capaç d'escandalitzar-se per una tan lleugera transgressió. I tot tenint en compte el light general del producte final, que be podia haver estat un altre de més pujat, a poc que algú hi hagués volgut posar l'accent.

I potser aquí està l'èxit del mateix. Vilipendiat, amagat i quasi desaparegut de les parets de la ciutat esdevé una icona desitjada. La transgressió deixa d'estar en el cartell i en que anuncia, i es dibuixa en el somni amagat d'aquell que el critica. El reprimit demostra el fet de la seva repressió. La vergonya transforma al reprimit. Les cartes donen la volta i tot torna a començar. És el joc dels cartells. I en ells tan sols hi guanya qui és capaç de veure que ens trobem davant d'un cartell, fluix, molt fluix, quasi tant com la crítica que intenta provocar.
br> Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude