Capgròs
La filmografia de Gus Van Sant oscil·la entre les obres “d’autor” ('Mi Idaho Privado', 'Gerry') on hi aboca les seves inquietuds estètiques i artístiques més personals, amb altres pel·lícules de caràcter més “comercial” ('El indomable Will Hunting', 'Milk') on sovint aprofita també per incloure missatges de reivindicació o crítica social. Aquest segon cas és també el de ‘Tierra Prometida’, un film de l’any passat que arriba ara a les nostres pantalles coincidint també amb la preocupació creixent per la problemàtica del “fracking” a Catalunya i l’estat.
El fracking, que s’ha popularitzat els darrers anys als Estats Units com una alternativa per possibilitat l’extracció de gas i petroli, ha causat una gran controvèrsia pels riscos mediambientals que comporta: es tracta d’una injecció a gran pressió d’aigua barrejada amb sorra i productes químics per provocar en el terreny fractures per on pugui sortir el gas. Però a banda del gran malbaratament d’aigua que comporta, també s’han detectat efectes en la salut derivats de la filtració d’aquests productes químics que contaminen el terreny.
Van Sant, amb la complicitat del seu fetitxe Matt Damon, ha optat per fer una pel·lícula extremadament didàctica, perquè qualsevol espectador pugui entendre com funciona el 'fracking' i, sobretot, quins són els seus efectes negatius en les persones. Per això s’ha centrat en mostrar l’oposició social d’un petit poble on arriba un comercial que s’ha d’encarregar de fer signar els permisos per actuar en les seves propietats, i també un activista ecologista que fa campanya en contra del 'fracking'. Se li pot recriminar un cert simplisme a l’hora de plantejar els conflictes. Però sens dubte, el més interessant de ‘Tierra Prometida’ és la denúncia que Van Sant fa dels mecanismes de manipulació de les grans multinacionals, la perversa utilització del discurs ecologista per part d’aquestes corporacions i les maquiavèl·liques accions que porten a terme en benefici dels seus propis interessos.
espaiisidor.blogspot.com
Comentaris