El fanatisme

Vivim a una època en la qual els valors i la fe en creences molt arrelades estan en crisi però en contraposició veiem com es desenvolupen maneres de pensar i posicionaments extremistes. Són orientacions fanàtiques que constitueixen un vincle que representa el buit; un buit farcit amb infinites quantitats de res.

Però mirem en què consisteix el fanatisme per intentar entendre més el que està succeint. El fanatisme s’ha donat sempre, és connatural a la necessitat de seguretat total de qui, en el fons, se senten existencialment insegurs.

L’ésser humà es debat entre la seva ànsia de felicitat i la seva necessitat de seguretat. La inseguretat neix de la nostra consciència de individualitat. La individualitat es suprimeix, per una banda, mitjançant la disminució de la consciència del jo i, per una altra, mitjançant l’accentuació del sentiment de pertinença a alguna cosa. Per suprimir la individualitat serveix l’alcohol, les drogues, altres adicions, etc. Per accentuar el sentiment de pertinença cal l’adhesió incondicional a sectes i faccions totalitàries polítiques o religioses, l’entrega a un líder o a un amant possessiu.

Erich Fromm es va interessar pel tema i el va desenvolupar en el seu llibre El miedo a la libertad, en el qual explica que el fanatisme és un intent regressiu d’escapar del sorgiment del individu i de la llibertat degut a la por que això causa. La por apareix davant l’angoixosa sensació que sorgeix amb la separació i aïllament (solitud) al créixer.

Les persones que no suporten la inseguretat i la soledat pròpies del fet de viure es fanatitzen; el fanàtic viu una falsa seguretat i creença de que posseeix la veritat absoluta de forma individual. Com a conseqüència el preu a pagar per la cristal•lització del pensament engendrada pel fanatisme resulta car, perquè per aprofundir en el coneixement devem estar oberts el descobriment de la part de veritat present en els demés com una actitud intel·lectual humil de caire socràtic ( Socrates deia: “solament sé que no sé res”) ja que amb una ment dogmàtica resulta difícil arribar molt lluny intel•lectualment.

El fanatisme, doncs, es caracteritza pel seu esperit maniqueu i per ser un gran enemic de la llibertat, també és considerat un principi lògic de la ignorància. Els llocs on impera el fanatisme són terrenys on és difícil que prosperi el coneixement i on sembla detenir-se el curs fluent de la vida. És una mena de nihilisme destructiu més.

Per una altra banda, no podem oblidar que en els casos en els quals el fanatisme excedeix tota racionalitat pot arribar a graus d’hostilitat molt destructius i perillosos; darrera de nombroses massacres, conflictes bèl·lics, neteges ètniques i injustícies es troba la intolerància de molts fanàtics.

Característiques del fanatisme són:

Dogmatisme: Fe cega en una sèrie de veritats que no es qüestionen ni raonen.

Carència d’esperit crític: No s’accepta la lliure discussió sobre les propies veritats, ni la seva critica racional.

Maniqueisme: No s’accepten els matisos. Les diferencies son considerades de manera radical. Amés, la diversitat humana acostuma a tancar-se en dues categories (bons i dolents).

Autoritarisme: Afany de imposar la pròpia creença i de forçar que tothom s’adscrigui a la mateixa.

Odi a la diferencia: Menyspreu i rebuig del que no entra en determinats motlles i etiquetes.

Es tracta, en resum, de la incapacitat per admetre el món en la seva diversitat i per aprendre del s ALTRES. Una societat ( o un individu) fanàtics es troben ancorats en una manera fitxa de veure les coses. S’oposen al moviment que condueix al progrés, no hi ha canvis. No hi ha possibilitat per al ingeni humà, per al norma desenvolupament de la vida, ni per al redescobriment del món i de l’ésser humà.