El dijous, ventilador

Dijous Paella va portar els seus menús musicals a la sala Clap. Popularment coneguts com una iniciativa musical de Francesc Ribera ‘Titot' –cantant dels desapareguts berguedans Brams- en el camp de la rumba catalana, el grup va disposar un espectacle de festa popular desenfadat que destaca per la seva originalitat.

L'aire agitanat del conjunt – un guitarrista disfrassat de Manolo, la cantant amb faldilles de volandes- es mesclava amb una sonoritat molt propera. Sorprenent la secció de vents de fusta, que semblava arrancada dels tamborets d'una cobla sardanista. La proposta de lletres, sense pretensions messiàniques, arrencades de la pura quotidianietat. Però en certs moments hi va haver espai per una certa poètica de la insurrecció. “Que algú aguanti en l'aire / La flama i el dolor” cantaven.

El duel vocal entre Titot i la noia cantant és encertat. Dóna varietat de matisos a la lineal veu rogallosa del cantant, i dóna espai –i protagonisme- a la veu femenina, típica, tradicional i imprescindible si algú pretén fer rumba catalana com déu mana. Destacaven el guitarrista Marc Serrats (un dels dos responsables de la banda Xerramequ Tiquis Miquis) o el trombonista Eric Herrera (també bateria de Dr. Calypso). Els jocs de palmes de ritmes asincopats, els jocs dels tres vents, el contrabaix elèctric a ritme de blanques… tots els instruments col•laboraven en crear un repertori digne i ballable, però no espectacular.

Dijous paella es nodreix en part de les versions. Unes adaptacions facilones, segurament perquè la rumba aposta sempre pel camí més directe i fàcil. “La premsa és lliure” de Brams, o “Ai Maria Mercè” dels vallesans Pomada. També es van atrevir amb el galàctic Jaume Sisa, amb “Et vull mossegar la orella” i no en van sortir estrellats. Bona idea la de passar pel turmix rumbero clàssics i no tant clàssic de la música feta a casa nostra.

Dijous paella és pura sang quan la màquina fa estona que corre. Els falla una base rítmica de percussions i cajón encara fluixa –es va perdre el ritme en un parell d'ocasions- però el camí està més que marcat. Dijous paella és festa popular amb aires de rumba. I una reivindicació que el ventilador no ha de venir necessàriament d'una terrassa mestissa del barri del Raval. La rumba també es pot fer a la Bisbal, a Berga o a Mataró i ser cantada en català. I recullen l'herència de tants altres - Ai, Ai, Ai , Paté de Ron, Peret. El dijous, ventilador. Olé.

Dijous paella. Sala Clap. Divendres dia 10. A les 10 de la nit. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude