El dia que l'Helena va veure el seu primer pessebre vivent

És el dia de Nadal i l'Helena López ja ha vist uns quants pessebres a la casa dels familiars on ha anat a dinar. Però, per acabar la jornada, aquests li tenen preparada una sorpresa: anar a veure un pessebre però "amb senyors de debò". Ella hi accedeix sense acabar de creure's-ho, que veure un pessebre viu. La cita és a Òrrius, prop del Mataró on ella viu, i durant el trajecte té una mica de por per culpa de la foscor.

Quan hi arriben, la plaça del poble i el carrer que hi dóna estan plenes de gom a gom. De seguida comença l'espectacle. Un focus il·lumina un àngel que surt del campanar i es dirigeix fins a casa de la Verge Maria. Mentre la criatura celestial passa per sobre seu l'Helena pregunta qui és aquest personatge. Li expliquen que ara l'àngel comunicarà a la Verge Maria que tindrà un fill, Jesús. I que aquest nen serà molt important.

Al cap d'uns moments l'Helena s'empadrona, seguint la crida feta pel centurió romà -els Armats de Mataró són a tot arreu!-, al pessebre vivent d'Òrrius. Quan surt de la rectoria on els soldats expedeixen els certificats, l'ensenya tota orgullosa. I, dalt de les espatlles dels familiars o pel seu propi peu, va descobrint aquesta Òrrius transmutada en el Betlem de fa dos mil anys. Hi ha ferrers, fusters, tavernes, cases normals i corrents... Travessant el pont de la vila veu de lluny unes criatures malèfiques: són els dimonis. Veu com fan culte al foc i les seves vestimentes vermelles. "Els dimonis es volen menjar el nen Jesús!", exclama. Ara comença a lligar caps i a comprendre la història.

Uns metres més enllà, seguint el camí, es troba unes dones en un safareig rentant la roba. Pensar que els vestits abans es netejaven d'aquesta manera és una mica sorprenent per a ella. Fa molt de fred i vol acostar-se a una de les moltes fogueres que els organitzadors han disposat al llarg del camí perquè els espectadors es puguin refer de tant en tant. Una de les coses que més la fa riure és el caganer que hi ha mig amagat en un pendent del camí. "És un caganer, és un caganer!", diu tot rient.

Finalment, veu de lluny tres homes amb barba, amb una corona al cap. Li sonen d'alguna cosa. I quan s'hi apropa no s'ho pot creure. Són els Reis! Està emocionada de debò. Malgrat la por, l'emoció de fotografiar-se amb els Reis pot més. Al cap d'uns metres, es troba la cova on ja ha nascut Jesús. "Al cap i a la fi era veritat, tot eren senyors de veritat", sembla que rumiï...