El dia 8 de juny, vaga del sector públic

“Quan els treballadors fan vaga, no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions”. Aquest text de Francesc Layret pren tot el sentit davant la vaga que CCOO i UGT hem convocat en el sector públic.

El primer objectiu pel qual s'ha convocat la vaga és perquè es compleixin els acords entre el Govern i els sindicats, i, per ser més concrets, el compliment estricte de l'Acord Govern-sindicats 2010-2012 per a la funció pública, signat el 25 de setembre de 2009, com també la resta d'acords i convenis col·lectius assolits en diferents administracions, entitats i empreses. La defensa dels serveis públics amb qualitat i intensitat suficients perquè puguin desenvolupar el paper d'element que cohesioni i desenvolupi el nostre Estat del benestar, n'és el segon objectiu. Com ho és també la defensa del paper que els serveis públics i el conjunt del sector públic han de desenvolupar en la recuperació econòmica i en el necessari canvi de model productiu. En tercer i darrer terme, la consecució d'un pacte amb les organitzacions socials i sindicals per adoptar una estratègia de sortida de la crisi que de veritat reparteixi els esforços sobre el conjunt de la societat, i no els faci recaure només en els més febles, i que prevegi una política fiscal justa, equitativa i progressiva.

Des que el president del Govern va anunciar les mesures que vénen incloses en el Decret llei que va aprovar el Congrés dels Diputats, els sindicats hem demanat públicament que es retirin. Als nostres ulls, i ho hem dit per activa i per passiva, són injustes i antieconòmiques. Ara bé, una i altra vegada el Govern de l'Estat incompleix l'esperit i la lletra de l'Estatut bàsic de l'empleat públic. A més, en successives reunions amb els sindicats s'han negat a donar informació més concreta i van arribar a remetre els representants de les organitzacions sindicals als telenotícies (sic) si volien conèixer amb exactitud l'abast de les mesures. Com podem veure, un tracte democràtic exquisit i un bon exemple per a les bones pràctiques en la negociació col·lectiva i en l'acció sindical pels empresaris en el sector privat.

Cal explicar a la ciutadania quins són els objectius de la vaga i combatre el missatge distorsionat i negatiu que d'aquest conflicte i de les persones que treballen en aquest sector en fa la premsa. Els treballadors i treballadores del sector públic són com tots, n'hi ha que tenen contracte fix i n'hi ha que són carn de canó en la precarietat; n'hi ha que cobren déu ni do i n'hi ha que tenen sous molt ajustats. S'obliden de dir unes quantes coses de manera intencionada, ni el nostre Estat del benestar és com el d'altres països del nostre entorn, ni el nombre de funcionaris és excessiu, ni els treballadors del sector públic són diferents dels altres i son éssers privilegiats. Una dada important a l'hora d'analitzar les dades de precarietat laboral al nostre país: el sector públic, i en especial el de l'Administració local, és el que més precarietat aporta a les xifres generals.

Els treballadors i treballadores del sector de serveis als ciutadans tenen una responsabilitat, defensar els seus salaris, cosa ben legítima, però encara tenen una segona responsabilitat, la defensa d'aquests serveis: educació, sanitat, serveis socials, universitats, administració i un llarg etcètera. El Govern de l'Estat no és conscient que amb les seves decisions ha vulnerat un dret fonamental, recollit en la Constitució, el dret a la negociació col·lectiva. Aquest dret és bàsic per a la gent treballadora i defensar-lo, una raó més per la qual lluitar el dia 8 de juny. I se m'acut un quart motiu per fer vaga, la defensa de la dignitat i la professionalitat de les persones que treballen a les administracions i a les empreses públiques. Dignitat i professionalitat que un dia rere altre es qüestiona en els mitjans de comunicació, i alimenta l'opinió que el sector públic és una càrrega i no la base ferma on se sustenta la nostra societat del benestar. El més trist és, així ho sembla, que al Govern de l'Estat, als governs, ja els va bé així.