El deute municipal

270 milions d'euros és una xifra que, per sí sola, ja genera vertigen. Si s'associa al deute públic acumulat d'una administració, directament provoca esgarrifances. Aquesta és la situació que viu l'Ajuntament de Mataró i el seu grup d'empreses i societats. La capital del Maresme és un dels municipis més endeutats del país, tan sols per darrere de Tarragona pel que fa a ciutats de la seva importància. El relat que defineix com s'ha arribat a aquest és molt similar al que explica els motius de la crisi que travessa el conjunt del país. Un excés de confiança en les operacions urbanístiques a través d'empreses municipals -Pumsa en aquest cas- com a via per obtenir ingressos i fer front a les despeses corrents. Quan aquests ingressos extraordinaris van caure les despeses seguien allà, sumades als enormes deutes bancaris contrets per la construcció d'immobles impossibles d'amortitzar en aquestes circumstàncies.

El principal problema que es desprèn d'aquest panorama és que l'Ajuntament està lligat de mans i peus a causa del deute contret. Gairebé no pot realitzar cap inversió ja que té pràcticament prohibit endeutar-se, només pot tirar de recursos propis en un moment en què la caixa municipal està molt buida, i d'aquesta manera ho té molt complicat per poder fer front a qualsevol projecte que necessiti la ciutat. El un moment en què el consistori i altres administracions públiques haurien d'intentar liderar la reactivació econòmica estan tan ofegades pel deute i per l'austeritat imposada que l'únic que aconsegueixen és postergar la situació actual marcada per la paràlisi.