Capgròs
Dedicat al meu jefe Alfredo Pérez Rubalcaba,
madridista de pro, i gran parlamentari.
El Barça va per davant a la Lliga, i previsiblement la guanyarà (0). El Madrid li va al darrere, i la seva estratègia és la de aguantar el tirón del primer, mantenir el tipus, i mirar de no quedar gaire lluny de la capçalera. I acabada la temporada, si s'escau, fer neteja del vestidor.
La similitud d'aquesta imatge amb el que s'ha vist en el debat sobre l'estat de la Nació aquests dies a Madrid em sembla notable. (1)
El Govern socialista va per davant. Ho està fent bé, complint la paraula donada, com li agrada dir al President Rodriguez Zapatero. Ha renovat l'equip, té cracks i bons jugadors (2), moral guanyadora (3), convenciment en el joc que està desenvolupant (4) i la sort dels campions (5).
Repassem: va arribar al Govern després que els electors llancessin el clar missatge que volien canvis, i una altra forma de governar. I déu n'hi do les importants mesures que ha pres en un any: retirada de l'Iraq, supressió del transvasament del Ebre, aturada de la LOCE... Però, no tot han estat rectificacions de les polítiques del Govern anterior del PP, que era necessari fer per atendre el clam ciutadà expressat a les urnes, sinó que s'han pres mesures positives com l'increment de les beques, proactives com les d'habitatge, o de recuperació de la política industrial, d'eixamplament de drets civils com els dels homosexuals, o protecció dels existents com els de les dones. I, especialment el canvi ha estat notable en les formes: més importància al Parlament (6), diàleg amb l'oposició (7), amb els presidents autonòmics (8), viatges a l'estranger (9), recomposició de les relaciones internacionals que mai no havíem d'haver perdut (10). I de cara a la propera temporada hi ha moltes coses preparades al sarró que continuaran marcant diferències: la Llei de Dependència (11), l'Estatut del Treballadors Autònoms, la nova Llei dels Sector Audiovisual, altre cop increments del salari mínim interprofessional i de les pensions més baixes per sobre del IPC, més policies per més seguretat...
L'oposició del PP intenta mantenir el tipus malgrat el cop que va rebre ara fa un any. Tanca files, treu pit, es referma en els seus principis i diu que a Espanya (12) hi ha valors que son atacats sense respecte pel Govern. Crec que està intentant blindar el seu electorat. Que els vots que va tenir, que van ser molts no ho oblidem no se l'hi escapin (13). Fa grans partits en camp propi contra l'adversari: s'apropia de les víctimes del terrorisme, per exemple. Però no aconsegueix sumar a cap altre equip amb ells que també planti cara al Govern. Depenen, sembla que molt conscientment, d'ells mateixos, i esperen que punxi el contrari. Mantenen els seus seguidors molt actius, sols cal veure'ls en directe i donar un cop d'ull a les portades de determinats diaris de la capital. Atenció, però, d'una possible neteja del vestidor aquest estiu després de les eleccions gallegues, ja que aquesta estratègia té limitacions. Si el líder de la competició es consolida amb una actuació espectacular no els quedarà més remei que començar un nou projecte. Igual li va passar al Partit Socialista fa unes temporades.
I aquí cal recordar les paraules de Gemma Nierga al final de la manifestació a Barcelona que va provocar l'assassinat d'Ernest Lluch: vostès que poden parlar, facin-ho.
(0) Escric aquests article abans de la jornada del dissabte 14 de maig.
(1) Si, si. Ja ho sé. En ZP és del Barça. En Duran i Lleida ja li va retreure que en el balanç de la seva gestió sols li faltava apuntar-se que gràcies a ell el Barça guanyaria la Lliga de futbol.
(2) Començant pel propi President Zapatero: la frase destacada del debat La pau no té preu polític, però la política por fer molt per la pau i la magnanimitat del final Dono per no dites determinades paraules. I continuant pel Ministre Montilla, discret i eficaç, amb un gran reconeixement, precisament per aquestes qualitats en els cercles madrilenys. Cal dir això, ja que a vegades es llegeixen insídies insuportables.
(3) No hi ha lios en el equip. Això és fàcil, o més fàcil, quant es governa i es pot repartir i ocupar a la gent i no tenir-la desvagada.
(4) Malgrat les fortes pressions a que està sotmès: Imperials, del govern dels EUA. Espirituals i celestials, de l'Església catòlica. Mediàtiques, d'alguns coneguts i rabiosos comunicadors.
(5) L'economia, en general, va bé. Cal dir que avui en dia l'acció del Governs sobre l'economia és reduïda. Els cicles, les conjuntures, la globalització i el comerç internacional son factors amb que els Governs es troben i la ballen. I les perspectives que tenim per davant, segons els organismes internacionals i els analistes reconeguts, son també optimistes.
(6) El Govern, i el President el primer, es sotmeten al control dels Grups Parlamentaris i se'ls contesta a tots, i en qualsevol debat, fet reconegut i agraït per ells mateixos a diferència de l'etapa anterior.
(7) Sols cal recordar el guinyols del Plus on l'oposició trucava a la porta de La Moncloa i no se'ls obria i se'ls deia que no els esperaven.
(8) Han estat tots rebuts pel President en un any, i alguns varies vegades, amb el corresponent reconeixement institucional, banderes incloses. S'ha creat, constituït i reunit la Conferència de Presidents autonòmics, s'han retirat una munió de recursos interposats al Tribunal Constitucional tant pel Govern central com pels Governs autonòmics.
(9) Entre els que val la pena destacar una presència diferent: en lloc de la foto de Les Açores, la proposta de La Aliança de civilitzacions a l'ONU, i l'adhesió a l'Aliança contra la fam al món amb Lula, Blair i cia.
(10) Amb els veïns més immediats, Marroc, França i Portugal; amb els que ens han ajudat econòmicament molt en el nostre recent desenvolupament, com Alemanya; o els nostres vincles tradicionals amb l'Amèrica Llatina.
(11) Al President Zapatero li agrada més parlar de Llei per l'Autonomia personal, ja que d'això es tracta, i a més així s'expressa en positiu, tal com ens va manifestar al GPS en ocasió del primer aniversari del Govern.
(12) La seva Espanya, que en algun moment s'estimen tant, i la volen només per a ells que semblen reproduir la copla de la maté porque era mia. Quina esgarrifança!!
(13) L'actitud, el llenguatge, l'argumentació de M. Rajoy en el debat de l'estat de la Nació van ser molt dures, però anaven dirigides als seus ja que cap més Grup parlamentari el va seguir.
Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
Comentaris