Capgròs
Va anar adquirint i col·leccionant pergamins valuosos miniaturats amb capçaleres d’una bellesa remarcable. Tots havien estat fulls d’un còdex, d’una mateixa obra. Amb el pas del temps, amb constància i expertesa aconseguí aplegar totes les pàgines d’aquesta obra museística tan preuada com valuosa. En l'àmbit de l'arxivística i de la codicologia el llibre aplegat i reconstruït amb tant d’amor i dedicació, va ser considerat una joia de valor impagable. Tothom, entès en la matèria, ho reconeixia. El que no sabien els experts o col·leccionistes admiradors és que quan va començar l’aplec del còdex, tot just en el primer full aconseguit, el nostre expert va tenir un descuit, diguem-ne tècnic, i va ser quan per prendre nota de les característiques del pergamí que tenia a davant, se li va desprendre una gota de tinta i va malmetre la part més valuosa de la pàgina, la miniatura que l’encapçalava. Corrents va intentar assecar la pàgina i llevar la taca, però la restauració a la figura original, neta, va ser impossible. La badada, causada per la tinta, va ser inesborrable.
Confegit al llarg dels anys la totalitat del còdex i degudament relligat, va ser exposat a l’admiració de propis i estranys, sempre obert a les pàgines centrals, mai però se’n va exhibir la primera. Quan en el corrent del temps, les circumstàncies van fer que algú, pretesament entès en codicologia, demanés des d’altes instàncies, poder observar i repassar l’obra a fi d’incloure-la en el catàleg de monuments nacionals, sense cap dubte, en relació a les qualitats que se li atribuïen tant en l’ordre artístic com històric. No hi podia haver cap dubitació.
Va ser aleshores que el nostre bibliòfil es va veure forçat a admetre i a confessar que el Còdex que posseïa tenia un defecte que ell havia amagat curosament durant molts anys i que, en certa manera havia frustrat l’admiració i apreciació de centenars de visitants alguns experts, d’altres encuriosits per la seva obra ingent a favor de l’art i de la història.
Perdia valor la tasca ingent de recerca i dedicació del nostre home? La tasca sembla que no. Perdia valor el còdex? Evidentment que sí. Però no del tot.
Produïa desengany l’ocultació de la màcula precisament sobre la capçalera més treballada del manuscrit? No cal dir-ho.
Tot plegat, com a fruit de l’ocultació, es produí un batibull i un daltabaix en l’àmbit europeu, i fins i tot mundial entre els nombrosos entesos i interessats en la matèria declarant que l’actitud del recopilador de pergamins esdevenia un abús i un escàndol.
També es van aixecar unes veus, poques tanmateix, que tot i el reconeixement del mal que feia l’ocultació del veritable estat de l’obra malmesa, també adduïen que, malgrat tot, el llibre preuat existia en la seva unitat i que no es podia oblidar l’esforç de recerca, reconstrucció i l’esperit de servei amb què s’havia iniciat el procés de recuperació del còdex.
Al cap i a la fi, la màcula hi era i però que no es podia esborrar una línia de treball com si no hagués existit per un fet, innegablement condicionant com cap, però que a l’hora de sospesar el fets, calia condemnar l’ocultació de la falla i la seva existència, malgrat la confessió forçada del mateix causant. Amb tot, afegien, aquestes poques veus, no es poden fer estelles de l’arbre caigut.
A Catalunya, en els moments actuals ens toca viure un fet dolorós. Hem volgut expressar per mitjà d’una paràfrasi la nostra visió dels fets i els nostres sentiments.
Ningú s’esperava que el president Pujol fes pública la confessió d’inculpació de fa uns dies. Ara bé, seria poc just aplicar la frase virginiana, en aquest cas a un fet : "Ex uno, omnes". Per un, ja els coneixem tots.
Comentaris