El clam pel Dret a Decidir

Eppur si muove. Hi ha un fet bàsic en l'evolució de la societat catalana dels últims anys i és que el conjunt social s'ha mogut de tal manera que ara al nostre país hi ha una nova realitat política. Hi ha un consens gairebé unànime en que no podem seguir igual, que calen canvis en diversos àmbits en profunditat per garantir la cohesió social, que és precís definir un nou marc polític, econòmic, social i cultural que doni satisfacció a la gran majoria del poble català.

Davant d'aquesta realitat no valen falses excuses sota arguments suposadament jurídics, amenaces de mals futurs, xantatges emocionals i, molt menys, escanyaments econòmics. No. El que cal ara és escoltar la veu del poble, tal com està establert en els principis bàsics de la democràcia. I la manera més normal de les societats democràtiques de saber quina és realment la voluntat popular és consultar a la gent. L'instrument que sembla més adequat en el món occidental i de la Unió Europea és el referèndum.

A Catalunya aquest moviment popular, que ha protagonitzat manifestacions de milions de persones i que està obligant a tots els partits polítics i entitats del país a definir-se, a fixar postures, a donar explicacions, a fer propostes de present i de futur, el que demana i exigeix és el dret a decidir. Un dret que és reconegut pels països més desenvolupats i cívics del nostre entorn.

Els mitjans d'informació que configurem l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG) i subscrivim aquest escrit formem part de la societat catalana i tenim l'orgull d'afirmar que amb la nostra activitat informativa i comunicativa reflectim aquesta societat, expressem i recollim les seves vivències i anhels. És per això que ens sentim obligats a escoltar i fer nostre aquest clam pel dret a decidir. Tal com va dir el poeta Miquel Martí Pol l'any 1980: “Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots, solemnement i clara”.