El cementiri dels Caputxins

En el llibre “Cementiri dels Caputxins” s’hi pot trobar tota la seva llarga història que s’inicia a principis del segle XIX fins al dia d’avui. Il·lustrat per magnífiques fotografies de Ramon Manent que ens ofereix perspectives inèdites. Es considera que és el lloc més discret i desconegut de la ciutat i que calia fer i donar a conèixer la seva història i els seus i secrets i encants.

El Cementiri dels Caputxins va ser fruit de la Reial Cèdula de Carles III de 1787 per la que es prohibia seguir enterrant a les esglésies i traslladar els cementiris fora de les poblacions. La parròquia de Santa Maria va adquirir a principis del segle XIX els terrenys situats al convent dels Caputxins on ubicar-hi el nou cementiri catòlic. L’arquitecte Miquel Garriga i Roca, per encàrrec de la parròquia propietària, va dissenyar el que seria el Cementiri dels Caputxins: “fa un planejament modèlic, de ritme neoclàssic, que s’adapta perfectament a la difícil topografia del terreny”, segons diu al pròleg Manel Salicrú.
La part més antiga és l’esplanada superior (on hi van assassinar al Dr. Josep Samsó). Una escalinata que fa d’eix central uneix les dues esplanades, la superior i la inferior, i reparteix a banda i banda les illes d’enterrament.

L’any 1876 i per Reial Decret s’aprova fer un Cementiri Municipal on enterrar-hi la gent no batejada, els avortaments o els que no desitjaven ser enterrats en un de catòlic. I que es coneixia com a cementiri dels “espiritistes” o també dels “protestants”. Una paret els separava. Durant la II República, però, es va obrir una porta d’accés per tornar-los a separar per la postguerra l’any 1939.

La primera ampliació va ser la de l’any 1944 amb la Secció Nova, a la dreta de l’esplanada inferior. La segona va ser pels anys 60 del segle XX i la tercera als 70 fruit del creixement vegetatiu que va sofrir la ciutat quan Mataró havia passat de tenir 34.000 habitants (1955) als quasi 100.000 del 1975. La saturació del cementiri era ben palesa i calia fer-ne un de nou.

L’any 1982 la Parròquia de Santa Maria l’ofereix a l’Ajuntament perquè se’n faci càrrec. I a l’any 1987 es tornen a comunicar els dos cementiris el catòlic i el municipal. A partir de llavors només seria un únic cementiri per a tothom sense distinció de cap classe. I l’any 1992 l’Ajuntament acorda construir-ne un de nou que es diria Cementiri de les Valls, al barri de Cirera.

Des de l’any 1996 el Cementiri dels Caputxins està sofrint una restauració integral per recuperar-lo i restaurar-lo de la qual se’n encarreguen els arquitectes Agapit Borràs i Mariona Gallifa. Entre d’altres reformes s’està ordenant que els rams de flors estiguin entre el vidre exterior i la làpida evitant-se així la propagació del mosquit tigre.
A partir del mes d’abril del 2012 funcionen forns crematoris al Cementiri de les Valls on també hi ha l’àmbit “Memorial de les cendres”, on s’hi poden dipositar les restes en un dipòsit comunitari.

La incineració de cadàvers al llarg de la història sempre ha comptat amb l’oposició de l’església catòlica bo i els corrents de propiciar la incineració. Amb el pas del temps es va imposant la cremació fins a arribar-se actualment al 42% del total de difunts a Mataró.
El Cementiri dels Caputxins també es mereix fer-hi una visita per admirar els panteons d’estil neogòtic, neoclàssic, modernista o els ferros forjats de gran qualitat. Artistes com Frederic Marés, Jordi Arenas, N. Carulla o Jordi Puiggalí hi tenen estàtues o medallons que realcen panteons o nínxols.

Un altre al·licient és saber on estan enterrats personatges il·lustres o populars de Mataró com per exemple: Josep Puig i Cadafalch, que fou eminent arqueòleg, estudiós de l’art romànic, arquitecte i President de la Mancomunitat de Catalunya; Joan Peiró, destacat dirigent anarquista i ex-ministre d’Indústria; Terenci Thos i Codina, advocat, polític i escriptor; Antoni Comas, catedràtic de Literatura Catalana; la poetessa Mercè Sala, Rita Ribas, fundadora de les Aules Sènior o l’empresària Assumpció Clavell. L’escriptor Joaquim Casas o el polifacètic Lluís Terricabres “Terri”; el popular pescador Domingo Castellà “El Ferm”, el pare Joan Herrero, etc. etc.. També hi ha els morts de la Guerra Civil, del bàndol nacional, o els de les Brigades Internacionals en defensa de la República. O els cinc aviadors de la RAF morts d’accident al mar l’any 1944.

El Cementiri dels Caputxins mereix ser “descobert” i visitat. Potser seria adient muntar visites guiades a fi de descobrir els seus secrets i els seus encants.