El Cementiri dels Caputxins, 200 anys

Fa dos-cents anys que l’Ajuntament de Mataró, en el ple municipal del mes de juny de l’any 1817, va acordar autoritzar fer un “campo santo”, on enterrar als catòlics mataronins on hi havia el Cementiri dels Caputxins, a fi d’aplicar una Real Cédula de l’any 1787, de Carles III, que prohibia seguir enterrant, per raons higièniques en prevenció d’epidèmies i contagis, dins de les poblacions, en els recintes eclesiàstics. A partir de llavors els cementiris de tot el país estarien allunyats del casc urbà. Mataró tenia poc més de 12.000 habitants. Aquell nou indret – allunyat del casc urbà – era el cementiri dels frares caputxins. Fra Francesc d’Argentona, Guardià dels Caputxins presentava la petició a l’Ajuntament i aquest el dia 9 de juny de 1817 ho portava al ple i ho aprovava. La parròquia de Santa Maria –l’única que hi havia- se’n faria càrrec del nou cementiri catòlic bo i que es tardaran anys en adquirir el terreny formalment.

L’arquitecte Miquel Garriga i Roca fa els plànols del nou cementiri ubicat en un terreny accidentat. La part més antiga és l’esplanada superior on s’hi enterraven els frares caputxins. Posteriorment apareix l’escalinata central i les illes laterals fins arribar a l’esplanada inferior, on hi ha l’entrada principal.

El primer enterrament que s’hi fa va ser el dia 1 de març del 1818, un albat. Dels 249 enterraments fets a Mataró l’any 1819, 208 corresponen als d’aquest nou cementiri. Els anys posteriors serien encara molt agitats pels difícils moments que es vivien. Pel juny de 1822 l’Ajuntament determina fortificar el Convent i hi prohibeix enterrar. Durant uns dies s’utilitza novament La Morberia (on ara hi ha el carrer Álamos). L’any 1823 el convent és ocupat per les tropes franceses. Passats els problemes bèl·lics tornaria la calma. A partir d’aquest moment el Cementiri dels Caputxins serà l’únic de Mataró, fins a la creació d’un cementiri Municipal l’any 1876 on hi són enterrats els fetus, els que no havien estat batejats, els suïcides, o que havien manifestat la seva voluntat de no ser enterrats en el cementiri catòlic.

L’any1835, el 31 de juliol (són temps de la desamortització de Mendizábal), el convent és incendiat i destruït. El dia 10 de maig del 1844 la finca és posada a subhasta i Anton Joseph, actuant a nom de la Junta d’Obra de Santa Maria, se l’adjudica per 12.090 rals “de vellon” pagant una cinquena part al comptat i quedant pendent la resta, a pagar en vuit terminis.

Cinc anys després (1849) es procedeix a la benedicció del nou cementiri catòlic i pel 1851 ho serà la capella d’estil clàssic, obra de l’arquitecte Martí Saureda “De planta circular, voltada de columnes i amb una gran cúpula que insinua un petit panteó a la romana”, segons ha descrit Manel Salicrú. La portalada és de l’any 1857 d’estil neoclàssic. Passada la portalada hi ha dues fileres de desmais i al fons la capella, que formen un conjunt equilibrat, que invita al recolliment i a la meditació.

La primera ampliació del cementiri catòlic seria a l’est a l’anomenada “Secció Nova”, l’any 1944, obra de l’arquitecte municipal senyor Lluís Gallifa Grenzner. Des de l’any 1982 se’n fa càrrec l’Ajuntament que l’unifica. Mataró superava els 100.000 habitants i el cementiri es quedava petit. I a l’any 1992 s’inaugura el nou Cementiri del Torrent de les Valls, on hi ha el “Memorial de les cendres” (2011). Les cremacions a Mataró són a partir del 2009, que arriben a un 42% del total.

Al Cementiri dels Caputxins hi ha unes 14.000 sepultures, entre mausoleus, tombes i nínxols.

L’Empresa Cementiris Metropolitans CGC, està restaurant i promocionant el Cementiri dels Caputxins, com un lloc de la ciutat digne de visitar i descobrir els seus secrets i encants.