El celler Castellví restaura un fresc de Manuel Cuyàs

L'entrada del celler Castellví, a la plaça de Cuba, està presidida per un fresc de l'artista mataroní Manuel Cuyàs. Una divertida obra de motius vinícoles, on es pot veure mitja dotzena d'homes abraonant-se a una bota de vi i el seu propietari intentant-los frenar, mentre un jove s'ho mira despreocupat amb un bri de palla a la boca. Un Cuyàs “marca de la casa”, vital i alegre, de traç àgil i dinàmic i salpebrat de fi sentit de l'humor, però que està força deslluït pel pas del temps i sovint passa desapercebut als clients del celler. 40 anys després d'haver estat pintat, el celler ha decidit restaurar el fresc de l'artista mataroní, mort l'estiu de 2005. “Ens sembla una data adient per restaurar-lo i fer-lo més visible” afirma Toni Castellví, propietari del celler.

L'encarregat de restaurar-lo és l'escultor Jaume Simon, que treballa en l'obra des de la setmana passada i calcula que s'hi estarà ben bé un mes fins aconseguir que el dibuix recobri el seu esplendor. Simon, autor d'obres com Oberta, l'escultura de colors que presideix la Plaça Occitània, coneix amb profunditat els dibuixos de Cuyàs, de qui era amic personal. “Ja he restaurat més d'una obra seva” explica l'escultor. “Les parets de casa seva, a la Rambla, estan plenes de dibuixos seus. En Cuyàs era tot un graffiter”. Simon troba a faltar ara les indicacions que el mateix artista li donava per restaurar els seus dibuixos. Aquest, però, no és l'únic problema amb què es topa el restaurador, que explica que la paret del celler “no es va preparar per fer-hi un fresc”. Cuyàs hi va pintar directament, sense tractar el mur i, seixanta anys després, el dibuix en pateix les conseqüències. Just a la paret del davant hi havia un altre fresc de Cuyàs, però estava en tan males condicions que els propietaris del celler van haver de tapar.

Fotografiar, massillar, acolorir
Abans de res, Simon ha fotografiat el dibuix fins l'últim detall, l'ha netejat en sec i l'ha adherit bé a la paret, per no endur-se'n una part cada cop que hi treballa. El següent pas és arreglar els cops que ha patit el mur al llarg dels seixanta anys, aplicant massilla, per poder començar amb la restauració en sí mateixa. “L'objectiu ara és buscar els colors adients i intentar respectar el traç del dibuix al màxim” comenta Simon, que vol aplicar uns colors no tant vius com l'original perquè no destaqui tant. D'aqui a tres o quatre setmanes, es podrà comprovar el resultat d'aquest treball metòdic, i el celler Castellví podrà lluir sense complexes l'obra d'un dels artistes més versàtils que va donar Mataró el segle passat.