Capgròs
Com cada any en albirar-se el calor és produeix a Mataró la presentació del cartell de Santes que esdevé immediatament el fenomen artístic de la temporada , fet que per altra part dona molt a pensar. Ara el nom de Joan Hortós , l’autor, i la màgica figura de la “trampa” santera acompanyada de tota la seva iconografia , son ja el centre del debat ciutadà. Un cartell que enguany es fàcil pronosticar aconseguirà un màxim d’acceptació i reduirà a espurnes la ja tradicional polèmica que el mateix sempre arrossega.
Joan Hortós ha apostat per un cartell que encara que no ho sembli en l’aparença, és un cartell del tot convencional. Ho és en el concepte interior ja que ha volgut fer un cartell de definició i ho és en l’exterior amb una obra visualment atractiva i llaminera , en contraposició als d’altres anys que s’han mogut en un ideari publicitari molt més reduït i han apostat més per un ideari conceptual.
Per aconseguir-ho l’autor ha sigut fidel a si mateix , fet que s’agraeix ja que es manté el cartellisme d’autor que sempre afegeix vàlua al resultat final. Una fidelitat resolta mitjançant un imaginari iconogràfic ric i personal que alhora ha sabut adaptar a la peculiar litúrgica santera per aconseguir l’aplaudiment majoritari dels defensors de l’obligatorietat de que el cartell sigui essencialment “identitari”, fet que per se és un absolut error.
Un cartell dens , bigarrat potser en extrem , cromàticament incisiu però ben equilibrat , curull de detalls a bon segur innecessaris però que en aquest cas sí que responen al desig del creador que es mou sempre molt a gust en aquesta complexitat visual. Una obra de línia màgica il·lustrativa , d’estilística propera al pop i a la psicodèlia , en un concepte esdevingut clàssic i que constantment es renova i torna a aparèixer degut a la seva eficàcia.
Un cartell llaminer , de fàcil degustació , que s’agraeix a primera vista i que comporta molt del que justament la ciutadania desitja , per tant res a dir en un objectiu acomplert del tot per a una gran majoria. Però no hauria estat de més haver fet un pas endavant i ser veritablement agosarat de concepte i forma, i no pas solament en l’aspecte visual, amb una peça més intensa i analítica , encara que no hagués rebut l’aplaudiment unànime que a bon segur obtindrà.
Sigui com sigui , un cartell el de Joan Hortós que encara que no passarà a la història dels mites a recordar , serà ben rebut i a més estic convençut que serà gaudit amb intensitat. Que potser a fi de comptes és justament del que es tracta.
Felicitats.
Comentaris