El Carnestoltes potenciarà la figura d’en Pellofa i els actes infantils

El Carnestoltes de Mataró es reinventa en major o menor mesura a cada nova edició. L’esquema bàsic es manté, però cada any s’introdueixen modificacions, desapareixen uns actes i se’n potencien uns altres, i la seva estructura organitzativa tampoc està exempta de canvis. Tot plegat, amb l’objectiu que la festa s’acabi trobant a sí mateixa, adquireixi una personalitat realment definida, una mancança històrica del carnaval mataroní. Enguany se celebra entre el 3 i el 9 de març, organitzada per l’IMAC i la Comissió de Carnestoltes creada el 2009, que agrupa totes les persones i entitats que hi ha al darrere de la festa. Miquel Crespi, fitxatge estrella de la passada edició, ja no és el director artístic. Aquest paper recau enguany en Pere Vàzquez, que s’ha marcat com a principals objectius potenciar la figura d’en Pellofa i donar més qualitat i importància als actes per al públic infantil.

“Volem recuperar el Pellofa clàssic, divertit, que s’acosta més a l’esperit que tenia la figura durant la dècada dels 90”, explica Vàzquez. L’actuació del Rei dels Poca-soltes va ser l’any passat un dels centres d’atenció, amb una nova posada en escena en l’arribada a l’Ajuntament la nit de divendres, i una imatge i discurs més accessibles per a tots els públics. El nou director considera que l’espectacle “va ser molt popular i va animar molta gent”. El pregó des del balcó de l’Ajuntament, en canvi, el va trobar “massa light”. “Cal moldejar-lo, mantenim la idea que arribi a tothom però que recuperi el seu sentit crític”, afegeix. Un altre element que recuperaran serà la carrossa que acompanyarà la figura, mentre que es mantindrà l’acte “Cap al pregó”, una cercavila amb la Momerota i els Botargues prèvia a l’arribada d’en Pellofa.

D’altra banda, es potenciaran els actes destinats als infants. El ball de diumenge al matí “guanyarà qualitat”, segons Vàzquez, amb la contractació de bandes més potents. Un fet que servirà per contrarestar les ‘baixes’  d'altres actes de la programació. Per exemple, el Sant Sopar de dimarts , que s’ha hagut d’eliminar per pressupost, o els Pregoners de Dijous llarder, novetat de l’any passat que no va acabar de funcionar (es manté, en canvi, el tradicional repartiment de truites). Pel que fa a la Rua, l’acte més massiu de la festa, repetirà el mateix recorregut, des de la plaça d’Alexandre Fleming fins al Parc Central, passant pel Camí Ral i la Riera. Més espai per lluir les disfresses, però menys premis. Les restriccions pressupostàries redueixen els guardons de tres a dos, però aquests tindran més dotació econòmica.