Llegia aquests dies al company regidor socialista Ramon Bassas a la seva weblog quan en ocasió de l'homenatge a la Sra. Leocàdia Bellavista (aprofito per felicitar-la), parlava de la lluita per la llibertat de la classe obrera, del genuí socialisme i de la necessària humilitat dels dirigents actuals. I la veritat és que quasi em trenca el cor si no fos perquè de sobte ens ve al cap la realitat que ens mostra la veritable cara d'una esquerra a la que, no em cansaré de repetir-ho, no li queda ni gota d'idealisme.
Una esquerra que ja no és més que propaganda i que es posa molt nerviosa davant la crítica. Que ha estat capaç de qualsevol cosa per arribar al govern de l'estat i de recuperar la censura dels vells temps quan passa una tragèdia com la del Carmel (no vull ni imaginar el que haurien fet si hagués passat amb un govern del PP
..).
Una esquerra cada cop mes reaccionària, a la que no l'interessen igual tots els que pateixen, ni commouen igual tots els morts, que es manifesta contra la intervenció aliada a l'Iraq, que ha acabat per portar la democràcia a aquell país, però que guarda un dens i culpable silenci davant Saddam, Arafat o Castro, com abans ho feia amb el Gulag soviètic.
El model socialista de ciutat s'enfonsa. El Carmel n'és el penós símbol d'aquest fracàs.
I també a Mataró. Governen cada cop mes lluny dels ciutadans, emparats per una maquinària creada a l'entorn del poder municipal que els ha acabat convertint en una aristocràcia. Qualsevol crítica es contestada amb tòpics. Però cada cop hi ha mes sectors descontents amb aquesta forma autoindulgent de fer política, amb aquesta incapacitat de ser crític amb la pròpia gestió.
La política del dia a dia que deia l'alcalde Barón en el seu discurs d'investidura, és realment una política amb minúscules. Que respon a projectes de partit i no de ciutat. Que genera sovint expectatives que es veuen després frustrades. Que es perd en debats retòrics al voltant de vells models.
La sensació que hom te és que l'aparell del partit socialista s'ha traslladat a l'Ajuntament. Ara no es tracta ja de convèncer, sinó d'estigmatisar.
Mataró reclama amb urgència la articulació d'una alternativa de canvi polític al govern d'esquerres. I això inevitablement no pot ser només feina dels partits de l'oposició municipal, sinó també de les aportacions de la societat civil.
Es precís derrotar intel·lectualment a aquesta esquerra dedicada a desarmar a la societat.
El moment del canvi s'acosta. És la nostra obligació fer-lo possible. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin
kneebend lassitude
Comentaris