El Canto del Loco deixa petjada a Mataró

4, 3, 2, 1... Després que tot el camp de futbol del Camí del Mig se sumés a un expectant compte enrere, El Canto del Loco va trepitjar l'escenari amb tota la força que els caracteritza i amb la banda sonora de La Guerra de les Galàxies com a carta de presentació. Els madrilenys van convèncer la nit d'ahir divendres, dia 28, un públic que ja estava predisposat des d'un bon començament i que va aguantar estoicament la calor i el ritme trepidant de l'espectacle. Un públic que formaven ni més ni menys que deu mil persones, en el que va suposar el segon concert de masses que vivia la ciutat amb una setmana.

Dani Martín (veu), David Otero (guitarra), Chema Ruiz (baix) i Jandro Velázquez (bateria) van despertar les cordes vocals de tots els presents amb Volverá un dels temes estrella del seu disc Zapatillas. Els temes de sempre van ser tant o més aplaudits que els nous, ja que els mataronins van gaudir recordant algunes cançons puntals del grup com La madre de José, Insoportable i A contracorriente.

Els madrilenys van deixar veure la seva cara més acústica, interpretant al piano i la guitarra Por ti, Puede ser i la seva versió de Soldadito Marinero de Fito y Fitipaldis. Va ser en temes com aquests quan el grup treia el peu de l'accelerador i trencava una mica el ritme vertiginós. Tant en les cançons melòdiques com en les més rítmiques, el seu directe deixa clar la primacia que han donat a la guitarra en aquest darrer treball. En l'espectacle d'ahir van deixar pel final el tema que dóna nom al disc, Zapatillas, durant el qual van convidar a pujar a l'escenari a una parella de mataronins.

Des de primera fila fins als balcons
Dani Martin, així com el seu cosí David Otero, no van parar de referir-se a la ciutat i a Catalunya en tot el concert. Fins i tot van adaptar alguna estrofa de les seves cançons en homenatge a la ciutat que ahir els va acollir molt càlidament. El públic va ser força heterogeni, però va concentrar a les primeres files la major part de les fans adolescents que sempre els acompanyen, i que havien fet cua a les portes del camp moltes hores abans del començament de l'actuació. L'expectació era evident. Fins i tot els balcons del voltant i els murs del camp de futbol es van convertir en improvisades llotges per a aquells que volien acudir a la cita de forma més econòmica.