El cantautor Roger Mas ofereix un nou recital galàctic a Mataró

L'Arcàdia Cafè Cultural va encetar ahir la seva programació periòdica de concerts fora del seu local del carrer d'en Pujol amb una actuació del cantautor Roger Mas al Casal Nova Aliança. Tant sols feia dos mesos que Mas havia actuat al mateix Arcàdia, però això no va suposar cap problema perquè el Casal s'omplís amb prop de 150 espectadors, que tenien ganes d'assistir de nou al recital galàctic d'aquest cantautor, tot un rara avis del panorama musical català.

Acompanyat d'una eficient quartet (guitarra, teclats, baix i bateria), Mas va desgranar part del repertori dels seus cinc àlbums d'estudi. Va començar amb les cançons dels primers tres discs, per seguir amb un extens repàs de DP (2003) i acabar amb les cançons del seu últim i aclamat treball, Mística Domèstica. “Deixo la Mística pel final, perquè és un disc molt curt; si el toquéssim tot al principi semblaria que no fos res”, va fer broma el cantant, tot i que no va ser una mala pensada, ja que així el material del nou àlbum no va quedar reduït a l'anècdota, sinó que va convertir l'últim tram del concert en el millor de la nit. Van brillar especialment cançons com L'home i l'elefant o Les obagues de l'Eixample.

Versos perversos
“Els nens es mutilaven els uns als altres i les postres es fonien amb la nevera oberta”. Aquest era tant sols un dels molts extravagants i inquietants versos que es podien caçar a l'aire durant el concert. La lírica de Mas provoca sorpresa i confusió, però a la vegada és un iman que cada cop atrau a més públic. Lletres oníriques, viatges a l'espai exterior i interior, que el solsonenc i la seva banda van acompanyar amb una música a l'alçada de les circumstàncies: guitarres pagades d'efectes i reverberacions molt psicodèliques en permanent diàleg amb els teclats, i una veu que Mas modula i fa anar per on vol. En total, més d'una hora i quart de concert que va satisfer el públic del Casal.