Capgròs
El músic solsonenc Roger Mas va passar per l'Arcàdia com si fós una estrella fugaç. Va acostar-se sense fer soroll, va encegar i va davallar deixant una estela d'ecos de la seva veu única.
Hi ha una llarga tradició de cantautors catalans que recullen les restes del pop sideral i àcid dels setanta i vuitanta. Potser Mas és el primer que pot considerar-se amb propietat hereu d'aquella tradició. Les maneres de Paul Fuster es deixen entreveure en les cançons del cantautor solsoní. El folk americà d'arrel rural que importa el cantautor de Cardona també l'importa -tot i que sense denominació d'origen- el cantautor de Solsona. Què curiós, que dos músics com Fuster i Mas viatgin del Bages i el Solsonès a l'Amèrica profunda. O potser es que no es mouen, i deambulen de la ruralitat catalana a la ruralitat americana.
El rock amb la força d'arrel que crea Roger Mas té sobretot el mirall de Pau Riba. En el concert s'acompanyava d'un guitarrista amb una elèctrica que a voltes aplicava efectes electrònics -com un reverb amb aires setanteros. En el directe, Roger Mas va saber treure màxim profit dels mínims recursos. Algun toc de blues. El duet guitarra clàssica electrificada i guitarra elèctrica, combinat amb algunes bases electròniques i la profunda veu de Mas -plena de matisos- ja va ser més que suficient. La simplicitat també mana a l'excel·lència.
"La immensitat és oberta" cantava Mas. El concepte còsmic dels elements és inherent a la música de Roger Mas. Melodies i lletres plenes d'astres siderals, àngels de la mort, explosions a l'horitzó i llunes de cap per avall. El cantant va versar poemes de l'osonenc Jacint Verdaguer -la vigència dels clàssics, segur- en temes com Balada suïcida, i fins i tot es va atrevir amb les bases melòdiques pregravades per tal de crear-hi rima parlada al damunt. Un tot terreny com Jaume Sisa, segur. Sense adonar-se'n, Roger Mas actua de Jaume Sisa. Per tant, ni Refree ni Paul Fuster -el més exòtic del panorama cantautor català- ni encara menys Albert Fiblà o Narcís Perich -la tradició de pop d'autor en català. Roger Mas apunta a rutes de llarg recorregut. Tot i això, si fa falta, demostra que sap tocar el pop acústic com déu mana -com la cançó Volant.
Mas és un etern cantautor promesa que potser mai ha de deixar de ser-ho. Tres premis Enderrock -el darrer per l'últim disc tret el passat desembre i que presentava a Mataró, Mística domèstica (K-Industria, 2005)-, cinc treballs al mercat, dotzenes de concerts... Potser l'error dels que esperen una projecció mediàtica del cantautor és que Roger Mas segurament no la vol. "Em deixo dur com una fulla en un riu" versava durant el concert. Recull, segurament sense esperar-s'ho, l'herència de Sisa. Mas té un pare. I de tal palo, tal astilla. Temps al temps.
"Demà no és demà sense somnis" canta el solsoní. Si Roger Mas no deixa de somiar, benvinguts tots al somni galàctic.
Roger Mas. Arcàdia. Dissabte dia 18. A dos quarts de 10 de la nit. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical
xanax order fioricet amlodipine
soma telemanipulation cheap cialis online
alcohol order ambien
order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil
tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol
order ultram
ultracet prilosec
zoloft online punitive amoxicillin
buy cialis
adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid
buy ultram ambien arrack gradient hoodia
heterozygote carisoprodol
alprazolam online famvir
alprazolam aleve
order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online
zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax
aleve
Comentaris