El butlletí suscita la desconfiança de CiU i l'oposició del PP

Els grups de l'oposició a l'Ajuntament de Mataró, Convergència i Unió (CiU), i el Partit Popular (PP) no veuen amb bons ulls l'aparició del nou butlletí de la ciutat impulsat pel govern tripartit. Els nacionalistes es malfien de la iniciativa perquè entenen que arriba per reforçar la projecció del nou alcalde de la ciutat, el socialista Joan Antoni Baron, mentre que els populars s'hi oposen perquè creuen que suposa una inversió excessivament alta per a la ciutat. Els partits que integren el govern -PSC, ICV-EUiA i ERC- per contra es mostren satisfets amb el nou producte que els mataronins rebran a principis d'octubre.

Joaquim Esperalba (CiU). El portaveu nacionalista es malfia del fet que el govern municipal hagi decidit tirar endavant un butlletí municipal just quan s'ha produït el relleu a l'alcaldia. «L'alcalde anterior no creia pas que calgués un butlletí municipal (...). L'alcalde actual, però, no pensa el mateix, potser perquè només amb tres anys al capdavant del consistori no té la popularitat del seu predecessor», afirma Esperalba. Tot i això, el regidor de CiU Josep Lluís Martí es mostra favorable a l'edició del butlletí i en defensa la posada en marxa. «Ha de ser un mitjà independent, participatiu i solvent», ha dit. Respecte a la possible utilització partidista, Martí ha estat contundent: «Denunciarem qualsevol intent de manipulació i d'autobombo». El regidor ha demanat també que no faci competència deslleial als mitjans privats.

Paulí Mojedano (PP). El Partit Popular és l'única formació que es mostra clarament en contra de l'edició del butlletí: «Cal millorar la política de comunicació de l'Ajuntament però el butlletí suposa un gran dispendi», comenta el portaveu de la formació, Paulí Mojedano. «No creiem que sigui necessari, els privats ja fan aquesta feina», ha afegit, recordant l'aversió natural que un partit liberal com el PP té pels mitjans públics. El popular aposta per aprofitar més el web municipal i per començar a treure suc del conveni amb Televisió de Mataró, retransmetent, per exemple, els plens municipals en directe.

Ramon Bassas (PSC). El cap del grup municipal socialista creu que Més Mataró és una més de les apostes del govern per la transparència i per donar compte de la tasca de l'Ajuntament a la ciutadania, «amb la màxima imparcialitat possible». «Perquè uns ciutadans ben informats (i l'aparició d'aquest nou mitjà hi ajuda) són també més lliures», ha assegurat Bassas.

Jaume Graupera (ICV-EUiA). Pel cap del grup d'ICV-EUiA l'edició del butlletí respon a una necessitat i una obligació per part del govern d'informar de les coses que fa. Graupera no té por que l'instrument pugui acabar sent usat com a propaganda governamental: «Estem en una ciutat madura i una societat democràtica i hi ha mecanismes perquè qui intenti utilitzar aquestes estratègies quedi ràpidament retratat», apunta. El líder ecosocialista recorda que el butlletí ha de ser un instrument de l'Ajuntament –no del govern municipal– i creu que el nou mitjà no serà una amenaça per als mitjans privats.

Genís Bargalló (ERC). «Un butlletí era una cosa que feia falta. No era normal que una ciutat com Mataró no en tingués», afirma el cap del grup municipal d'ERC. Bargalló expressa, però, una posició crítica respecte al gruix de la revista –defensaven un producte més senzill– i la distribució casa per casa –apostaven per repartir-la en centres cívics. Tot i mostrar-se molt favorable al Pla de Comunicació impulsat per l'Ajuntament, Bargalló és partidari de començar a donar prioritat als mitjans digitals –web municipal, pantalles electròniques i butlletí digital.