Capgròs
El passat dimarts 20 de desembre va ser un dia de festa per a tots nosaltres. Va tenir lloc l’acte de graduació dels 122 titulats en enginyeria i mitjans audiovisuals de la promoció 2010-2011 de l’EUPMt. Són els primers titulats que hauran cursat assignatures en el nou parc científic Tecnocampus convivint amb els companys de les altres escoles i les empreses instal·lades al parc. En aquest curs, encara es tracta d’enginyers tècnics i graduats en audiovisuals (títol propi UPC). D’aquí a un parell d’anys, començarem a titular graduats en enginyeria i mitjans audiovisuals amb plans d’estudis de quatre anys adaptats a Bolonya.
La reforma de Bolonya ha estat molt qüestionada, i certament hi ha aspectes negatius. Per citar-ne un que pot passar força desapercebut per a la societat en general podríem remarcar el fet que en algunes ciutats ha portat a l’existència d’escoles redundants. Això es deu a la pèrdua de la diferenciació entre enginyeries tècniques i enginyeries (de vegades mal anomenades “superiors”). En el nostre cas no ha estat així. Bolonya ens ha permès perdre l’estatus d’escola tècnica, oficialitzar el títol de mitjans audiovisuals, fent-lo encara més atractiu pels estudiants, i incrementar la quantitat de persones interessades en cursar estudis al nostre centre.
Alguns poden buscar interpretacions a l’increment d’estudiants de nou accés sobre les pedres de nous edificis, però això no és el que indiquen els números. Vam tocar fons en la xifra d’ingrés de nous estudiants durant el curs 2004-2005. El mínim històric d’estudiants matriculats entre tots els cursos oferts es va assolir durant el curs 2007-2008. Des d’aquests dos cursos, la xifra d’estudiants de nou accés i el número de matriculats totals han anat creixent progressivament. Fins i tot en un escenari en el qual força escoles continuen amb una tendència negativa. Per a mi els motius d’aquest bon comportament es basen en dos fets fonamentals: en primer lloc la bona tasca duta a terme pels professionals del centre a l’hora de reformar plans d’estudis i titulacions, donar a conèixer els estudis universitaris als centres de secundària, etc. En segon lloc, la reforma de Bolonya, que ha eliminat la necessitat de decidir amb 18 anys si es vol fer una enginyeria tècnica/diplomatura o una enginyeria/llicenciatura.
Ara cal mirar de cara al futur amb il·lusió però sense adormir-se. Noves idees i propostes estan ja sobre la taula des de fa anys. Algunes s’han malbaratat per manca d’ambició política col·lectiva i de diàleg. Ara, amb el recolzament incondicional del nou patronat de la fundació Tecnocampus i el seu president, estem intentant ser ambiciosos i afrontar nous projectes que considerem claus pel desenvolupament de l’activitat productiva i el futur universitari de la ciutat de Mataró. Esperem poder fer un gran pas endavant ben aviat.
Comentaris