En acomplir-se el proper 18 de juny , el vint-i-cinc aniversari de la mort d’Eduard Alcoy, és de justícia fer-ne oportú recordatori tant per la seva enorme qualitat com per el paper de “revolucionari” activista artístic i cultural que realitzà en el nostre entorn.
Recordatori com gran artista, amb una obra intensa, densa i evolucionada que parteix de l’informalisme potser la seva època menys coneguda però d’un nivell més que elevat, fins assolir plenitud en el seu univers alcoyà, a l’entorn d’aquesta pintura magicista, plena de símbols i lectures que subjugà a hom que s’acostà a ella. Una obra mereixedora de molt més reconeixement històric que no pas l’assolit fins ara.
Un recordatori com activista artístic, al saber aglutinar al seu voltant - i al del seu amic Rovira Brull - a un poderós grup d’artistes joves que van créixer en el coneixement artístic i vital, configurant un grup que sense ser alumnes, sí que van saber conrear una estilística d’arrel comuna , anomenada a posteriori com “Escola de Mataró”, en la que els noms de Jordà, Novellas, Pal i Perecoll, son a destacar.
Un recordatori com activista cultural ja que va saber fer entendre a tots, burgesia mataronina inclosa, que calia anar més endavant en el camp de l’art. Que no tot era la dolçor del paisatge, més o menys ben realitzat, i que l’art implicava compromís, emoció i misteri. Que calia anar més lluny per, mitjançant l’art, crea un camp de profunda reflexió, sense que per arribar-hi fos imprescindible fugir d’una certa estètica atractiva, ans el contrari.
Ara, en moment en que tant mancats estem de lideratges, la figura d’Eduard Alcoy amb tota la seva ironia, amb la seva dosi de cinisme i mala llet, però especialment amb la gran dosi de qualitat intel·lectual i artística, es manté ferma com element cabdal per a l’evolució artística d’aquesta, la nostra ciutat. En el record.
Comentaris