Economia real

Crec entendre la fe de les persones religioses, sigui quin sigui el seu Déu, si ho comparo amb la confiança que tinc en l'Estat de Dret. És una confiança que m'ajuda a donar crèdit i recolzament al sistema amb el qual ens gestionem. No és cega aquesta confiança: cal retre-li comptes, canviar i reformar quan hi hagi les proves i els fets suficients perquè així sigui. Crec en el fet d'utilitzar els recursos de tothom pel bé comú i estic convençuda que, malgrat el panorama actual, qualsevol temps passat fou pitjor.

Per tot això, em sento i em pronuncio al costat del govern municipal en la gestió del ‘cas Can Fàbregas', perquè crec en el progrés i en les solucions amb contingut. Apostar pel Corte Inglés, el Front Marítim, el Tecnocampus… és creació de riquesa i de llocs de treball. És economia real. I, a més, sense oblidar els projectes socials com els museus, una nova biblioteca, un centre de formació permanent…, dotant de més serveis la ciutat.

La querella presentada pel fiscal contra l'alcalde, Joan Antoni Baron, i l'advocada del Servei d'Urbanisme per presumptes delictes contra el patrimoni històric i l'ordenació és un altre dit acusador però el debat que s'està produint pot servir per callar d'una vegada les acusacions i per resoldre d'una vegada els dubtes apareguts.

I si hi ha alguna esmena a fer de tot aquest procediment, la Justícia parlarà en primera instància i s'hauran de poder donar els passos que el mateix Estat de Dret garanteix. Ja el Jutjat Contenciós núm. 12 de Barcelona va dictaminar com a vàlida ‘la venda directa de l'aprofitament obtingut per l'Ajuntament en el projecte de reparcel·lació del PMU Ronda Barceló-Illa de Can Fàbregas', argumentant que estava justificat per l'interès públic per al municipi, reconeixent alhora que l'informe desfavorable del Departament de Governació no impedia la venda ni era vinculant.