Dues cares

La sala gran del Clap va viure el passat dissabte dia 20 una festa de les grosses, amb prop de 400 persones, omplint a vessar el recinte, com a grans convidades. Els convocants, Antònia Font, una formació mallorquina que, fent música pop en català, ha obrat el miracle d'atreure a tot tipus de públic i acontentar gairebé a tothom. Sembla que els temps estan canviant, que cantar en català ja no és sinònim de res més que de música.

El miracle, però, també presenta alguns matisos que generen dubtes, que el propi quintent mallorquí s'encarrega d'amplificar, sobre la identitat real de la banda. Els primers compassos del concert van estar enterament dedicats al darrer àlbum d'Antònia Font, Batiscafo Katiuscas, que va sonar gairebé sencer, començant per la preciosa Bamboo i el tema titular i acabant amb Nata i Mecanismes. I a partir de llavors, ja no va haver-hi més Batiscafo, tant sols la carta de Wa Yeah, que es van guardar pels instants finals de la vetllada, colada entre els seus vells temes. A les primeres de canvi el grup ja s'havia tret de sobre el seu nou material, menys festiu que els seus primers discos, menys boig que les cançons de l'aclamat Taxi, però molt més subtil i, potser per això, menys apreciat. És una llàstima, perquè cançons com Darrere una revista o la pròpia