Capgròs
Dos mataronins són els creadors del llibre ‘La vaga d’usuaris de tramvies de Barcelona de 1957’ (editat per Eumo, editorial de la Universitat de Vic) que es presentarà el proper dijous 12 de juny a les 19.00h al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona. Impulsats per l’històric polític Josep Benet, desaparegut recentment, Maria Coll i Josep Puig van decidir posar fil a l’agulla amb una obra que narra la revolta ciutadana davant la pujada de les tarifes dels tramvies com a mesura del govern franquista per fer front a la recessió econòmica. “ Benet va ser un dels que hi va participar i ens va dir que mai ningú havia investigat sobre el tema”, explica Coll. L’escriptora assegura que la vaga “destaca per ser la primera en la que els diferents grups clandestins com els comunistes, socialistes i els monàrquics, van anar tots a una”, explica Coll. L’escriptora destaca també el fet que es tractés d’una revolta “organitzada i preparada, a diferència de la de 1951 que va ser espontània”.
En el llibre s’explica, mitjançant diferents testimonis que van participar en la revolta, com els diferents grups polítics clandestins organitzaven la vaga movent els pamflets i les reivindicacions entre la societat per repetir el moviment que espontàniament va sorgir sis anys enrere. “Els partits i les organitzacions clandestines van veure que sense la gent del poble i fent la seva batalleta no podrien fer res”, assegura Coll, que destaca el paper dels estudiants: “Cada vegada tenien més poder; els procedents de la Universitat de Barcelona, a més, no eren estudiants com abans, sinó fills dels qui havien viscut la guerra i molt més radicals”.
D’aquesta manera s’intentava fer front a una pujada de preus en una cosa tant bàsica com el tramvia en un moment en el que la societat estava molt collada per la crisis econòmica. “Les tarifes es van mantenir amb l’augment previst i la vaga va tenir repercussió només a Madrid i a algunes ciutats d’Espanya durant un parell de dies”. Coll explica que a Barcelona es va allargar “quinze dies amb diversos intents de mantenir-la viva, inclòs un intent fallit de vaga general”. L’escriptora narra la “vaga d’espectacles” que es va organitzar als diumenges, i que va provocar que el camp del Barça, cinemes i teatres quedessin pràcticament buits, tot i que “no es va poder mantenir l’esperit de la vaga i en dues setmanes es va refredar entre d’altres coses pel tancament de la Universitat de Barcelona, que deixava sense lloc per manifestar-se als estudiants”.
Comentaris